Oberta la matrícula als cursos d’estiu Els Juliols 2015

Ja està oberta la matrícula a Els Juliols, els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, que enguany tindran lloc del 6 al 24 de juliol. El programa d’aquesta dinovena edició inclou un total de cinquanta-quatre cursos que abordaran temes d’actualitat i rellevància que cobreixen gairebé totes les àrees del coneixement. Els cursos són oberts a tothom, sense cap requisit previ: estudiants universitaris i de secundària, professionals i, en general, persones que es proposin ampliar els seus coneixements. Com a novetat, la UB posa a disposició dels estudiants cent ajuts econòmics que comporten una rebaixa de 70 euros en el preu del curs.

Cursos de tots els àmbits temàtics

Els cursos que formen part del programa d’Els Juliols tenen un marcat caràcter multidisciplinari, amb professorat provinent de diferents àmbits, tant universitari com  professional, del sector públic i del privat, que aporten visions complementàries i diferents sobre els temes tractats. Tots els cursos tenen una durada de vint hores, distribuïdes al llarg d’una setmana, en torn de matí o de tarda.

Les temàtiques dels cursos s’estructuren en quatre grans blocs: Arts i humanitats, Ciències socials, Recursos i estratègies, i Ciències naturals i de la salut. Alguns dels cursos que destaquen enguany són Deu conceptes per repensar el món d’avui, que proposa una reflexió sobre el món contemporani marcat per la crisi econòmica, social i de valors;  Gamification i serious games: crear una experiència memorable a partir de les lleis del disseny de jocs, que des d’un contingut i una metodologia innovadors i aplicats s’introdueix en l’àmbit dels videojocs i del disseny dels jocs; La medicina i la ciència en la literatura i les sèries de televisió, que fa una anàlisi de les funcions divulgadores de la literatura i les sèries televisives mèdiques i científiques, tan populars avui en dia; Llegir i escriure en temps d’Internet. Nous reptes de la comunicació en l’entorn digital, per aprendre les regles de l’escriptura a la pantalla; El cinema de ciència-ficció vist des del Festival de Sitges, una reflexió sobre la ciència i les seves conseqüències a través d’un gènere cinematogràfic i d’un festival internacional amb llarga tradició a Catalunya; La mentira: versión oficial, que despulla el sistema oficial i en mostra les estratègies de manipulació; La nova política, que vol aprofundir en el coneixement i la reflexió sobre les formes de fer política en un moment com l’actual en què diverses alternatives sembla que han començat a prendre força i estan mostrant com fer les coses de manera diferent; Saps més del que et penses. Com activar i fer valer les teves capacitats, que mostra eines per posar en valor les pròpies competències i capacitats, o Trafiquem amb el cos humà? Reflexions des de la bioètica, que aprofundeix en un àmbit cada vegada més rellevant com és el de la mercantilització del cos humà o d’algunes de les seves parts.

La majoria dels cursos d’Els Juliols tenen lloc a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. D’altres, per tal d’estendre aquest programa acadèmic més enllà de la UB, es portaran a terme en altres municipis: Alella, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Terrassa, Vilafranca del Penedès, i especialment Cornellà del Llobregat, on entre el 6 i el 10 de juliol s’hi fan quatre cursos en el marc de la vuitena edició de la Universitat d’Estiu de les Dones.

Ajuts econòmics

La Universitat de Barcelona ha convocat cent ajuts per estudiar un curs d’Els Juliols en l’edició del 2015, gràcies a la col·laboració de les empreses Autoescola Freedom i Securitas.

Els ajuts s’adrecen als estudiants de grau, enginyeria, màster o doctorat matriculats a la Universitat de Barcelona durant el curs 2014-2015, i consisteixen en una rebaixa de 70 euros en el preu del curs. L’únic requisit per accedir-hi és formalitzar la matrícula del curs aquesta setmana, entre el 18 i el 22 de maig, per Internet o presencialment, i sol·licitar l’ajut entre el 18 i el 26 de maig a la Unitat de Beques i Ajuts a l’Estudiant – Beques de Col·laboració (Pavelló Rosa, travessera de les Corts, 131-159).

Procés de matriculació

La matrícula es pot fer fins a set dies abans que comenci el curs escollit, mitjançant dues vies: de manera presencial, a les secretaries de l’Àrea de Formació Complementària de la UB, a Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 582), i al Centre Cultural El Carme de Badalona (Francesc Layret, 78-82), o mitjançant l’automatrícula, a la qual es pot accedir des d’aquestenllaç. L’horari d’atenció presencial i telefònica és de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h.

Al web d’Els Juliols podeu consultar el programa detallat dels cursos, i també tota la informació relativa a la matrícula i el reconeixement acadèmic de l’activitat.

La UB lidera sis dels vint projectes Ciència Ciutadana del nou catàleg que publica l’Ajuntament de Barcelona

La Universitat de Barcelona lidera sis projectes de ciència ciutadana dels vint que es recullen al catàleg Ciència ciutadana, 20 projectes per fer ciutat, editat per l’Ajuntament de Barcelona i presentat recentment al Palau de la Virreina. Dels projectes encapçalats per la UB, n’hi ha quatre que estan desenvolupats pel Grup de Recerca OpenSystems, que dirigeix el professor del Departament de Física Fonamental Josep Perelló.

Els projectes són els següents: Abelles urbanes, que estudia la qualitat de la ciutat a partir de les dades obtingudes amb sensors; Bee-Path, que permet estudiar la mobilitat humana utilitzant una aplicació per a mòbil; Comportament en humans, que vol trobar respostes sobre el comportament en humans a través de jocs i dilemes socials, i Ciència ciutadana: ciutadans i educació, un projecte impulsat per Recercaixa que proposa la pràctica de la ciència ciutadana com a mecanisme innovador en l’aprenentatge de la ciència, la tecnologia i la matemàtica. Els altres dos projectes seleccionats són Flood-up, que permetcompartir coneixements sobre les inundacions, liderat per Carme Llasat, professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia i cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), i Riu.net, una aplicació que permet avaluar de manera intuïtiva i senzilla l’estat ecològic d’un riu i transmetre aquesta informació als investigadors. Aquest projecte està encapçalat pel professor Narcís Prat, catedràtic del Departament d’Ecologia i cap del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM).

La ciència ciutadana és un dels pilars de les ciutats laboratori, el nou paradigma d’urbs en què Barcelona busca el seu espai. Recerca, innovació, creativitat, experimentació són conceptes de les ciutats laboratori. Espais en què les disciplines conflueixen, el coneixement és obert, transversal, compartit, participatiu i a l’abast del ciutadà.

Tal com explica Perelló, també coordinador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona Laboratori (BCNLab), «la ciència ciutadana no és recerca científica amb voluntaris, sinó una manera de fer en què la ciutadania ha de tenir un paper actiu perquè la recerca sigui possible». La publicació del catàleg respon a la voluntat de donar a conèixer en detall la vintena de projectes que funcionen sota els principis de la ciència ciutadana, per impulsar-ne la pràctica i animar la ciutadania a formar-ne part.

 

Un estudi de la UB revela que l’emprenedoria encara té poca presència en els plans d’estudi i la docència universitària

Un equip d’investigadors liderat per Francesc Imbernon, del Grup de Formació Docent i Innovació Pedagògica (FODIP)del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB, acompanyats per Ignasi López Verdeguer, director del Departament de Ciència de la Fundació Bancària la Caixa, van presentar ahir al Palau Macaya de Barcelona els resultats de l’estudi Emprenedoria i universitat. Diagnòstic, bones pràctiques i línies d’actuació en l’àmbit universitari català, que analitza quines són les actituds i les pràctiques de les universitats públiques catalanes respecte al foment de l’emprenedoria.

L’estudi conclou que l’emprenedoria té una escassa presència en els plans d’estudis i docents, ja que un 68 % del professorat universitari no imparteix competències emprenedores en les seves assignatures i desconeix els recursos que ofereix el seu centre per desenvolupar-les, malgrat un discurs institucional favorable, la creació d’unitats especialitzades i oficines de transferència de coneixement i la comercialització de patents dins l’àmbit universitari.

Presència escassa, desconeixement i pocs recursos

Els resultats constaten que només el 32 % dels docents afirmen que impulsen aquestes competències a l’aula. En general, consideren que disposen de pocs recursos per oferir aquesta formació.

Pel que fa als continguts, les competències emprenedores que es treballen majoritàriament són, per aquest ordre: la responsabilitat, el treball en equip, les habilitats de comunicació, la iniciativa, la flexibilitat davant del canvi, l’actitud proactiva per resoldre problemes, i la motivació i la creativitat, seguides per les habilitats d’anàlisi, gestió, autoconeixement i lideratge. Els docents que les treballen ho fan amb activitats com ara la lectura i l’anàlisi crítica de documents, la recerca de dades, l’aprenentatge autònom i orientat a projectes, l’aprenentatge basat en problemes, els estudis de casos i les exposicions orals, entre d’altres.

Formació insuficient i «estigmatització» del concepte

Pel que fa a l’alumnat, només el 37 % afirma haver estudiat alguns aspectes relacionats amb l’emprenedoria en les seves assignatures. Entre les activitats que han fet per desenvolupar aquestes competències destaquen, en primer lloc, les conferències de professionals experts (61,38 %) i els seminaris (54,66 %), seguides per la lectura de textos d’anàlisi (53,10 %), la recerca de dades i documentació (50,69 %), les visites (42,24 %), els casos pràctics (41,72%), les tutories (40,34 %), l’estudi i discussió en grup d’un tema (39,48 %) i l’exposició oral o escrita d’informes (38,28 %), entre d’altres. No obstant això, el 79 % dels enquestats asseguren que no se’ls ha avaluat mai de manera específica en emprenedoria. En tots els casos, consideren que l’oferta formativa que proporcionen les facultats en aquest àmbit o la desconeixen o és insuficient.

Alhora, es detecta una manca de formació especialitzada dirigida als docents, de manera que pràcticament la totalitat dels enquestats i entrevistats no han rebut formació sobre la temàtica. Aquest fet podria ser una de les raons que fa que les competències emprenedores no es treballin prou a les aules universitàries.

A banda d’això, pel que fa a la majoria d’estudiants i docents, el concepte d’emprenedoria es troba força estigmatizat, ja que s’associa a una actitud procapitalisme, i no a competències i habilitats que poden millorar el perfil professional i les perspectives d’ocupabilitat laboral en un futur, com ara la iniciativa personal, la creativitat, la facilitat per a la comunicació, la capacitat per assumir riscos i responsabilitats o la flexibilitat i la capacitat per treballar en equip.

Estratègies per impulsar el canvi

Davant d’aquesta realitat, els autors de l’estudi recullen i proposen diferents accions i estratègies dirigides a tres àmbits: polítiques institucionals, polítiques docents i metodologia d’aula.

Existeix una línia transversal que pretén reorientar el mateix concepte d’emprenedoria, i proposar el terme competències emprenedores, amb un sentit molt més ampli i aplicat a totes les àrees de coneixement, i no només a les vinculades a l’economia.

Una segona línia d’actuacions es dirigeix a millorar la visibilitat i la sensibilització de la comunitat universitària respecte a les competències emprenedores: millorar els canals de difusió, disposar de prescriptors en els diferents estudis i implicar docents i alumnes en el procés de difusió de l’emprenedoria a la institució.

Una tercera línia aporta propostes per millorar les competències docents del professorat a través de formació especialitzada (p. ex., a través de cursos en línia oberts i massius (MOOC), tallers de simulació, etc.), creació d’un banc de bones pràctiques entre totes les universitats catalanes i, sobretot, una valoració i acreditació de la competència emprenedora del professorat.

La quarta i última línia d’actuacions es dirigeix a dotar d’estratègies per incorporar l’emprenedoria a les aules, com per exemple noves activitats d’aula o uns criteris d’avaluació específics per valorar la competència emprenedora.

L’estudi s’emmarca dins del programa de recerca d’excel·lència RecerCaixa,que impulsa l’Obra Social la Caixa en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i que recull les respostes d’una mostra de 735 alumnes, 161 professors i 29 vicerectors de recerca, caps d’estudis i directors de càtedres d’emprenedoria de sis universitats públiques catalanes: la UB, la UAB, la UPF, la UPC, la UdG i la UdL.

La regla número uno del emprendedor

Matías Pérez era un conductor de autobús feliz. Se levantaba puntualmente cada día, recogía su autocar y se ponía en ruta. En cada parada se subían y bajaban los mismos pasajeros a quien conocía bien. Les saludaba sonriente, y éstos le correspondían felices, lo que le permitía terminar la jornada satisfecho de su trabajo.

Sin embargo un día ocurrió algo inesperado. Al autobús subió un hombre enorme,  ancho de espaldas y una expresión agresiva. Un coloso de carne y músculo que mediría más de 2 metros y que le dijo mirándole a los ojos: “Pepe el gigante no necesita pagar billete” y fue a sentarse a la parte de atrás del autobús. Matías le siguió con la mirada, enfadado. “¡Todo el mundo paga!” pensó sin atreverse a decir nada. Estaba indignado, pero,  no supo cómo reaccionar. Él, que era delgado y bajito no podía enfrentarse a aquella bestia. Lo destrozaría. No sabía qué hacer y estaba muy confundido.

Ésa noche no pudo dormir bien. Tuvo pesadillas respecto al enorme pasajero. Pero al día siguiente se levantó y pensó: “Bueno, es posible que nunca más lo vuelva a ver y se propuso olvidar el tema. Pero cuando llegó a la misma parada lo vio otra vez y se le hizo un nudo en el estómago. El corpulento individuo entró y le dijo otra vez: “Pepe el gigante no necesita pagar billete”. Matías se indignó aún más, pero tampoco se atrevió a decirle nada. Ésa noche todavía durmió peor.

Los días siguientes la situación se volvió a repetir y Matías se lo tomaba cada vez peor. Ya no sólo dormía mal. Si no  que discutía más con su mujer y sus hijos. También dejó las partidas de mus que tanto les gustaban y se apuntó al gimnasio. Siguió un plan de ejercicio especial para ganar masa muscular y fuerza. Tenía que plantar cara a ése caradura. Al cabo de 6 meses de ejercicio intenso y duro  entrenamiento, decidió que ya estaba preparado.

Así que aquel día casi no durmió. Se levantó y duchó antes de lo habitual. Cuando llegó al garaje, su jefe se extrañó de verlo tan temprano. Una vez en ruta se puso nervioso. Sabía que le costaría mucho dar el paso, pero sabía que debía hacerlo. Pepe el gigante se iba a enterar del o que valía un peina. Esta vez no se callaría y resolvería el problema. Y le daba igual que fuera por las buenas o no. Lo resolvería.

Cuando el gigante de carne, con cara de pocos amigos subió al autobús, dijo: “Pepe el gigante no necesita pagar billete”, pero esta vez Matías no se amedrentó y sintiéndose fuerte le contestó: “AH! ¿SI?  Y ¿¿PORQUÉ!!??”. Y el corpulento cliente, un poco sorprendido, le miro a los ojos y le dijo: “Pues porqué Pepe el gigante tiene el bono mensual” y se lo mostró al conductor.

Realizar interpretaciones erróneas de la realidad no es exclusivo de Matías el chófer. Le ocurre a mucha gente. En el caso del emprendedor esta situación es además muy peligrosa. Muchos emprendedores creen descubrir un gran problema y se lanzan a buscar una solución de forma incansable, algunos incluso la encuentran y consiguen fabricarla. Sin embargo, no la compra nadie. Por qué? Por qué no existe una demanda. Por qué hemos dado solución a un problema que en realidad no existe. Es lo que le ocurrió a Patient Comunicator, una Startup que captó la atención de los medios, recibió numerosos premios y recaudó  más de 100 mil dólares de inversores. Pero resolvía un problema que no existía. No todos los problemas necesitan  una solución. No hay clientes dispuestos a pagar. Os recomiendo leer la carta de despedida del fundador. Es toda una lección de humildad y exhaustividad en cada uno de los errores cometidos.

No hace mucho, a principios de este siglo, un emprendedor era alguien que buscaba inversores con un Plan de Negocio bajo el brazo. Hoy ya no es así. Hay que ir a mercado lo más pronto posible y buscar si existe un problema y testear si alguien va a pagar dinero por nuestra solución. Con una web o un video muchas veces es suficiente. Cuando surgió en 2007 Dropbox colgó una simple explicación en YouTube de cuál era su producto. Al cabo de 30 días y más de 70.000 suscripciones, los fundadores decidieron que ya era el momento de empezar a programar el software.

El crowdfunding aparece como una herramienta más a favor de evadir las quimeras. Si puedes hacer 100 preventas de tu producto o servicio, entonces plantéate fabricarlo. Lo habitual es que nadie se interese y por tanto descubras que no estabas solucionando ningún problema, o lo estabas enfocando mal, o no te dirigías al cliente adecuado. Es el caso de las cápsulas Nespresso, que durante años pasaron sin pena ni gloria por centenares de “offices” de empresas. Pero llegó un día en que se dirigieron a particulares. Rebajaron el coste de la máquina y empezaron a vender café a 75 € el kilo en pleno Paseo de Gracia, y los clientes hacían cola!

La primera regla del emprendedor es comprobar que el problema que él quiere solucionar existe. Y Matías hizo los supuestos erróneos y perdió un montón de tiempo, energías y bienestar en un problema que no era necesario resolver.

Hay que contrastar la realidad siempre, y cuanto antes lo hagamos antes sabremos qué es la verdad, y que es parte de nuestra imaginación  y no lo que quiere el cliente. Cuantos más “noes” obtengamos, más reduciremos la incertidumbre y más nos acercaremos al producto o servicio que nuestro cliente desea.

Y como decía Thomas Alva Edison: “No fracasé [porqué] descubrí 999 maneras de no hacer una bombilla”.

Jordi Garcia i Serra

Coordinador Ejecutivo del BIE

Emprendedor y fundador de lo que hoy es Vueling

 

El Turc

El Turc era un autòmat de finals del Segle XVIII que consistia en una màquina que jugava als escacs. Ho feia tan bé i es va fer tan famosa que va arribar a jugar contra el mateix Napoleó (i el va guanyar!!).

Però en realitat El Turc és un perfecte exemple de prototip dels moderns robots, que aleshores eren tecnològicament impossibles de construir.

L’exemple de El Turc és aplicable a qualsevol projecte d’emprenedoria. Quan els enginyers de Samsung van voler saber si els phablets serien utilitzats (o no) van agafar uns trossos de fusta de diverses mides (totes més grans que un aparell normal), li van enganxar una foto ampliada d’una pantalla de telèfon mòbil i els van donar a diversos amics i empleats. Al cap d’una setmana els van preguntar si el gran volum de l’aparell els havia fet deixar el telèfon a casa. En un 30% dels casos, sí, era massa gran. Però en un 70% no. Per tant, van dir els enginyers, podem mirar de fabricar telèfons més grans que estiguin a cavall d’un telèfon i d’una tauleta: Així va néixer el primer phablet. Amb un prototip de fusta. Algú recorda el Galaxy Note 1? Era enorme oi? PC World Australia va dir aleshores (2011) que “Mai seria un telèfon de veritat perquè era massa gran…” …. Avui l’iPhone 6 plus és encara més gran que aquell!!!

ElTurco

Si volem fabricar una app o una web no cal tenir tot el backend automatitzat, només cal tenir un prototip que tingui l’aparença d’estar automatitzat i que generi aquesta percepció a l’usuari. Quan algú faci clic en una icona, el que farem és manualment tot el procés que faria la màquina, així podem testejar la usabilitat, la forma d’interaccionar de l’usuari i també els problemes que haurem de resoldre en el backend.

En el cas de voler crear un nou servei que encara no té mercat, podem fer un vídeo a internet que expliqui el que fem i demanar als interessats que s’inscriguin en una llista d’accés de preferent. Això és el que va fer Dropbox abans de picar una sola línia de codi l’any 2007 amb aquest vídeo:

Espero que la pastilla d’avui us serveixi per anar molt més ràpid a buscar clients i veure la seva resposta.

Jordi Garcia i Serra
Coordinador Executiu del BIE, Emprenedor i fundador del que avui és Vueling

La Universitat de Barcelona posa en marxa el primer Metro-Pitch d’Espanya a Palau Reial

Dotze joves emprenedors hauran de “vendre” la seva iniciativa entre comboi i comboi

Barcelona, 18 de maig de 2015.- El dimecres 20 de maig, entre les 15 i les 17 hores, la Universitat de Barcelona posarà en marxa, a l’estació de Palau Reial, el primer Metro-Pitch que se celebra a l’Estat espanyol. El Metro-Pitch, que compta amb la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona, utilitza la mateixa tècnica que l’Elevator Pitch, que consisteix a condensar un missatge en un ascensor en pocs segons o minuts de manera atractiva de tal manera que cridi l’atenció del receptor.

En aquest cas, 12 joves emprenedors hauran d’explicar el seu projecte amb recursos i temps limitats per aconseguir que un expert confiï en el seu projecte. El temps del qual disposaran el marcarà el temps de diferència que hi ha entre comboi i comboi a l’estació de Palau Reial.

La iniciativa de la Universitat de Barcelona sorgeix del Barcelona Institut d’Emprenedoria (BIE), que crea el concurs per participar en el Programa Yuzz. El guanyador de la competició presentarà el seu projecte a la fase estatal de YUZZ i comptarà amb la possibilitat de guanyar un viatge a Silicon Valley.