ELS 3 PILARS BÀSICS PER ENTRAR AL MERCAT

“Cap pla de negoci resisteix el primer contacte amb clients” aquesta frase atribuïda a Steve Blank és molt indicativa de com és de difícil encertar la planificació d’un negoci. Moltes vegades ens enamorem d’una idea que al nostre cap és perfecta i quan la contrastem amb algú ens l’aixafa i segons com l’esmicola davant nostre. No és dolent. Fins i tot és bo que algú  ens doni la seva versió perquè segurament veurà defectes que nosaltres no havíem vist i que a partir d’aquí poden ser corregits.

  1. No actuar com un goril·la quan ets un mico. 

A la Universitat de Babson, que està considerada una de les millors escoles d’emprenedoria del món (de fet és la primera d’aquest rànquing per 18è any consecutiu) ens van explicar que dins de cada segment de mercat les empreses es poden categoritzar per un comportament de goril·la (gran quota de mercat, dilatada experiència, gran muscle financer: per exemple SONY en els walkman) i unes altres per un comportament de mico (poc coneixement del mercat, gran agilitat, nul·la o minúscula quota de mercat: per exemple Apple en telefonia l’any que va sortir l’iPhone).

És obvi que tots els emprenedors han de tenir un comportament de mico.  Els micos no poden fer un atac frontal al goril·la perquè els destrossaran, però sí poden aprofitar una distracció del goril·la i robar-li una peça de fruita, que el goril·la ni tan sols trobarà a faltar. Els micos poden ser més ràpids i més efectius que el goril·la, sempre i quan se centrin en un petit segment de mercat que el goril·la desatén.

Això és el que li va passar a FAGE, el gran fabricant de làctics als EUA que l’any 2007 tenia el 93% del iogurt grec i el 2012 només en tenia el 14%.

Que va passar en només 5 anys? Que una petita empresa anomenada Chobani, s’havia especialitzat en oferir el millor iogurt grec americà. Chobani va néixer el 2008 i en només 4 anys ja havia aconseguit el 47% de la quota de Iogurt grec als EUA.

  1. Mai repartir-se el pastis abans de cuinar-lo 

La majoria d’emprenedors sobrevaloren la seva empresa i tendeixen a no voler diluir la seva participació. Tanmateix molts d’ells no entenen que el pastís d’una empresa no és una cosa fixa sinó que tendeix a variar de volum. Per tant el més important no és el percentatge que l’emprenedor té sobre el capital, sinó la mida del total. En català hi ha frase que diu, més val ser cap de ratolí que cua de lleó. Però jo us pregunto, que preferiu? Tenir el 100% de la botiga que hi ha davant de casa o l’1% de google? Jo ho tinc clar.

Mike Moyer és un emprenedor en sèrie que ha creat una dotzena d’empreses i n’ha tancat unes quantes. Més de la meitat dels seus fracassos han estat vinculat a baralles entre els socis. El motiu principal d’aquestes cuites ha estat sempre el percentatge de participació en la propietat. Arrel d’aquestes cuites, va idear un sistema que explica en la seva web www.slicingthepie.com per valorar les aportacions dels emprenedors en funció de les hores treballades, dels diners que aporten, dels recursos, dels contactes, de la tasca comercial, etc…

  1. Sortir de “la caixa” en la que tots vivim sense adonar-nos-en.

La majoria d’emprenedors et diuen: “El mercat potencial d’aquest producte és de nosequants milers de persones”. Però no saben que el seu mercat encara no existeix, que la innovació i la maduració d’un mercat són dues variables oposades i creuen que el dia que plantin la seva web a internet, els consumidors es barallaran per comprar el seu producte/servei.

Qualsevol persona és capça de crear quelcom innovador que triomfi arrel del món. La part difícil és que no ho sabrem fins que algú, un sol client, o un sol usuari sigui capaç d’adquirir allò que els estem oferint. Per això cal fer proves de concepte, cal fer testos, cal fer prototips, i vendre’ls o como a mínim buscar persones que ens diguin que els utilitzaran i ens deixin les seves dades perquè els avisem.

Fa uns mesos, uns emprenedors que volien muntar un bar per als amants dels jocs d’ordinador i per internet, van fer una pàgina web i un vídeo en què explicaven quin era el servei que volien oferir. En pocs menys de 15 dies van aconseguir més de 600 seguidors entre twitter i facebook de forma viral sense publicitat de pagament. A partir d’aquí ja van veure que almenys teòricament, hi ha una possible demanda i que dels teòrics 4,5 milions d’habitants de la conurbació de Barcelona, almenys mig miler podrien estar interessats. Això és un possible mercat. La restà són elucubracions sense cap fonament.

Tant de bo molts emprenedors tinguin en compte aquests consells i no els passi com Iridium, un dels 10 majors fracassos del segle passat.

 

La UB, la millor universitat d’Espanya.

La Universitat de Barcelona lidera el sistema universitari espanyol i se situa en el lloc 116 del món. Aquestes són les principals conclusions de la nova edició del rànquing que elabora el Center for World University Rankings (CWUR), que s’ha donat a conèixer avui. La classificació, que valora, entre altres aspectes, la qualitat de l’educació que reben els estudiants, la recerca i el nivell del professorat, millora la posició de la UB respecte a l’edició de l’any passat, en què ocupava el lloc 120. El rànquing ordena més de mil centres de tot el món d’entre les 25.000 universitats que existeixen. Les universitats de Harvard, Stanford i el MIT ocupen els primers llocs.

El CWUR World University Rankings utilitza vuit indicadors per classificar les universitats: la qualitat de l’ensenyament, l’ocupabilitat dels exalumnes (nombre d’exalumnes que són alts directius en grans empreses internacionals), la qualitat de les facultats (nombre d’acadèmics que han guanyat premis internacionals), publicacions, influència de la recerca, citacions dels investigadors i dels seus articles, impacte internacional i patents.

La Universitat de Barcelona destaca especialment en les publicacions dels seus investigadors, en citacions i en impacte, àmbits en què ocupa els llocs 61, 93 i 83, respectivament. La segona universitat espanyola classificada és la Universitat Complutense de Madrid (228), seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona (241).

Per a més informació consulteu el web del CWUR.

 

 

Dejemos de decir lo que se debe hacer, ¡HAGAMOS!

Parte 1 del artículo “Emprender: una reflexión y una propuesta”

Alexandre Blasi

Dr. Ingeniero Industrial

La reflexión

Hoy por hoy emprender parece ser el verbo de moda. No hay discurso de un político que en algún momento no hable de innovación y de emprender. No hay universidad ni organización empresarial que se precie que no hable de lo mismo. Cada semana hay varios artículos sobre el tema en los periódicos generalistas. Se habla de disponer de los recursos suficientes… no sé lo que quiere decir suficientes porque para algunas personas su interpretación es un valor infinito por un tiempo infinito… en alguna presentación he oído a un investigador de ámbito universitario pedir que se le resuelvan los temas económicos, mientras que otro emprendedor de ámbito privado indicaba que consumía el 70% de su tiempo buscando los recursos económicos para asegurar la continuidad de su empresa.  Hay miles de artículos y de posiciones distintas ¿Dónde está la buena respuesta? No lo sé, pero a continuación hago unos apuntes y una propuesta.

 Primero les cito mis referencias preferidas que utilizo para estructurar el razonamiento

  • El hambre agudiza el ingenio
  • En una organización (puede ser empresa o país) el que no suma resta
  • Diversificar el riesgo entre el corto, medio y largo plazo es una garantía más segura de recuperación de la inversión
  • Tecnología es el cómo (la forma) en que hacemos las cosas (productos o servicios) – P. Drucker
  • All life is problem solving de Karl Popper. En el texto asocia problema a valores al decir que el que tiene valores tiene problemas y simplifica tener de maquillarla utilizando reto o algo semejante

¿Cómo podemos entender el crecimiento y desarrollo  de China, o la aparición de empresas como Apple o Samsung y la desaparición de otras con mayor historia? Seguramente la acomodación de las personas y de las sociedades explica en gran parte este declive de las organizaciones más avanzadas. Del mismo modo se explica la desaparición de grandes imperios políticos o económicos y la necesidad (por ejemplo el hambre) impulsa a otros a superarse y crecer.

La definición de emprendeduria es simple si lo definimos como el tener una idea o iniciativa y saber llevarla al mercado siendo tanto sin ánimo de lucro, una ONG por ejemplo, o con ánimo de lucro. Para ello necesitamos conocimientos y una estrategia. Es interesante ver la diferencia de la definición de estrategia en Wikipedia en castellano  o en inglés. En la primera dice Una estrategia es un conjunto de acciones planificadas sistemáticamente en el tiempo que se llevan a cabo para lograr un determinado fin o misión” y en la segunda “Strategy is a high level plan to achieve one or more goals under conditions of uncertainty. Strategy is important because the resources available to achieve these goals are usually limited”. Es curioso observar los matices diferenciales puesto que la segunda nos habla de condiciones de incertidumbre y de limitación de recursos. Cabe preguntarse si estas diferencias son culturales.

Además no encontramos con otra dificultad a superar los ingenieros y los de ciencias. Es la de que las ideas deben venderse. Llegar a un mercado incluye el vender no solo en tener una idea. En general y así lo indican las encuestas a los alumnos egresados de las universidades y que están trabajando es que echan en falta la capacidad de comunicación, de hablar en público, de relacionarse con colegas y de trabajar en equipo,…. Estamos convencidos con que teniendo el mejor producto nos lo vendrán a buscar lo cual es no es cierto. Luego me he encontrado con emprendedores que piden dinero para financiar un proyecto pero todavía no han vendido nada y claro buscas inversores que te dicen que hasta que no hayan empezado a vender y alcancen una cierta cantidad debes olvidarte de ellos.

Hay ejemplos para todos los gustos de emprendimiento con éxito. De ejemplos de emprendimiento sin éxito hay más pero muy pocos están escritos. Emprendimiento con éxito quiere decir creación de una empresa (o una organización) que funcione, que crea puestos de trabajo, que paga sus impuestos, que difunde  ejemplo y crea sinergias,…. Podemos dar ejemplos como la creación del avión por los hermanos Wright, con los modestos recursos que les proporcionaba su negocio de bicicletas, en comparación con un competidor que disponía de ayudas muy importantes. O las dificultades iniciales que superó Steve Jobs, aciertos y errores incluidos, despido y readmisión en Apple, hasta el éxito final. Frente a los éxitos de otras organizaciones que han invertido grandes recursos, a riesgo, como por ejemplo Toyota al crear el modelo Prius diseñando el coche hibrido rompiendo con su filosofía tradicional, conservadora y copiadora de diseño de producto.

 

“En mi vida profesional he participado en distintos centros de I+D tanto públicos como privados en distintas posiciones de investigador a director del centro. Las experiencias son varias aunque siempre en el campo de la aplicación industrial y ninguna en el de la investigación básica. En algún momento he tenido que sobrevivir con un directivo que decía en tono devaluador que los de I+D éramos los de “investigación y venga rollo”. La última experiencia en el campo de la investigación terminó por los pocos recursos disponibles (especialmente económicos) y por la  oposición frontal de las áreas operativas y financiera.  Creo que entiendo las dificultades a las que se enfrentan los hombres y mujeres de I+D, pero por haber ocupado posiciones de dirección general también veo la necesidad de que los centros de I+D aporten valor, y que se aprovechen los recursos que se les asignan. La aportación de valor medible  en forma de creación de puestos de trabajo y de organizaciones que aseguren el retorno de la inversión a la sociedad a corto, medio y largo plazo.”

Extracto de la segunda parte del artículo “Emprender: una reflexión y una propuesta”

BIZBarcelona I EL REPTE DE SABER COMUNICAR

En el marc del #BizBarcelona, el passat dia 1 de juliol la Xarxa d’Emprenedoria Universitària (XEU) i amb la col·laboració del Barcelona Institut d’Emprenedoria va organitzar el primer concurs d’Elevators Pitch anomenat el repte de saber comunicar les iniciatives emprenedores.

CI1r_JPWIAAq5Wv

L’acte va ser inaugurat i obert per Jordi Garcia Serra, coordinador executiu del Barcelona Institut d’Emprenedoria on va remarcar la importància i el paper dels joves emprenedors. Tot seguit, Pep Orellana Gavaldà, coordinador del YUZZ UB, va ser el conductor de l’acte. Es van presentar un total de 20 projectes emprenedors de joves universitaris d’arreu de Catalunya. Hi va haver representats de les diferents universitats catalanes que integren la XEU: la UB, la UPF, la UAB, la UPC, la UVIC, la UDG i la UDL.

Durant un minut els joves havien de presentar els diferents projectes i captar l’interès i l’atenció del públic. L’acte es va separar per blocs de 4 pitchs i cada bloc fou comentat pels membres del jurat. El jurat el van integrar Joan Sansaloni, gerent del programa d’innovació d’Acció, Xavier Sancliment, director i fundador de Peakway i Keperer i Jo
rdi Safont, director d’inversions de Lánzame.

Un cop es va arribar al final i es van presentar la totalitat dels projectes el Dr. Xavier Testar, vicedirector del Barcelona Institut d’Emprenedoria  va concloure l’esdeveniment donant pas a l’entrega del guardó com a guanyador del 1r Elevator Pitch de la XEU al projecte WashRocks exposat per Elisabeth Mas i provinent de la UPF.

A continuació, es va acabar la jornada amb un networking per part dels assistents i participants.

CI17aguWoAAp85r

Com a prèvia al “Concurs d’Elevator Pitch”, la XEU en col·laboració amb el BIE va organitzar una Taula Rodona amb algunes de les Universitats que en formen part. (Sussana Domigo, de la Universitat Pompeu Fabra, Rudi de Castro de la Universitat de Girona Juan Carlos Morales, de la Universitat Politècnica de Catalunya i Pere Segarra, de la Universitat Rovira i Virgili). Moderada per Aïda Bravo, representant la Càtedra d’Emprenedoria de la UB, els diferents ponents van exposar que hi ha i que es fa pels emprenedors a les seves institucions educatives.

Per rematar el Saló del BIZ, el segon dia, a càrrec de Xavier Testar, vicedirector del BIE, es va organitzar una Taula Rodona titulada “Emprendre des de la ciència i la tecnologia”. Amb la col·laboració de l’ “Asociación Española de Emprendedores Científicos” i les ponències de Maribel Trillas de BioControl, Sergi Figueres de WorldCoo, Sergio Guillen de TSB Tecnologias i Teresa Valdes-Sanchez, BemyGene

Enhorabona a tothom i especialment als joves emprenedors per demostrar tanta passió!!!!

Endavant!!!