L’Entrevista del BIE: Jordi Safont

Entrevista Jordi Safont

El Jordi Safont és economista i ex empresari. MBA per Esade i la New York University Stern School of Bussines. La seva trajectòria ha estat vinculada als mercats financers i a l’assessorament de patrimonis. Actualment és General Partner de Lánzame Capital, un fons de capital risc dedicat a les start-ups.

Bon dia Jordi,

Bon dia!

Recentment hem pogut comprovar què la inversió en Start-ups a Espanya està pujant considerablement en els últims mesos. A què es deu això?

Existeixen dos factors que expliquen el creixement de la inversió. El primer ve de la part dels diners i el segon per la banda de la creació de Start Ups.

Actualment estem en un moment de falta d’alternatives d’inversió fiables o atractives pels inversors. Hi ha molts petits, mitjans i grans inversors amb problemes per invertir amb un rati de rendibilitat-risc adequat. En el context d’interessos baixos que ens movem, la inversió conservadora a curt termini, resulta menys atractiva. La inversió alternativa, en aquest cas en Start Ups, es presenta com una opció molt interessant. Aquesta, permet obtenir grans retorns, amb un risc més elevat, però amb millors condicions, ja que pots conèixer l’equip emprenedor, el projecte i fins i tot, participar en les seves decisions.

Per altra banda, la creació de Start Ups ha tingut l’altre factor clau. L’aparició dels primers casos d’èxit, serveixen per emmirallar-se i aprendre. Així doncs, els inversors que han invertit en aquests Role Models, obtenen un retorn que servirà per ajudar altres Start Ups, fent créixer l’ecosistema emprenedor. Ara bé, s’ha de vigilar qui i quan inverteix. Els diners han de ser qualificats, si no es corre el perill de crear una bombolla que pot condicionar la sortida de les Start Ups, ja que es pagarien valoracions més altes per actius que no tenen un valor de mercat prou gran.

Així doncs, dos factors: Millors Start Ups i més diners per invertir.

Vosaltres a, Lánzame, incorporeu un nou sistema d’inversió, el Pledge Fund. En què consisteix?

Si he de confessar la veritat, és un cas curiós. Quan vam començar amb Lánzame vam buscar i pensar en quina seria la millor forma per fer-ho. Una vegada establert el sistema, parlant amb gent ens van dir que aquest model ja existia i s’utilitzava a Estats Units. Per tant, va ser una casualitat, no vam copiar res.

El repte més gran d’un vehicle de capital risc, igual que d’una Start Up, és la construcció de credibilitat. Quan anem a buscar un inversor li hem de donar cert marge perquè vegi que treballem bé. Estem segurs que escollim bons projectes, però no ens agrada convèncer el client amb paraules, som més de fets. Per això sempre li donem l’última paraula a ell. Nosaltres li oferim oportunitats d’inversió i l’aconsellem en riscos però els diners sempre estan a la seva butxaca.

Lanzame-Team

A més a més… invertiu en els mateixos projectes que els inversors. Per què?

Exacte, no som una plataforma corrent, nosaltres també invertim en les Start Ups. La credibilitat que donem als inversors es guanya amb fets i nosaltres volem demostrar que els projectes que escollim, no ho fem només perquè hi creiem, sinó que hi confiem i invertim en ells.

Una vegada nosaltres hi hem invertit, és quan obrim i permetem a altres co-inversors acompanyar-nos.

Actualment hi ha 12 inversions en marxa. Hi ha 7 d’elles que han tingut un augment de valor en rondes posteriors, i en una d’elles hi ha hagut possibilitat de vendre les participacions però ens hi hem volgut mantenir perquè veiem moltes possibilitats d’alça.

Amb quin tipus de projectes treballeu més? Teniu alguna preferència? .

Som generalistes, invertim en tots els sectors sempre que tingui un potencial molt gran d’escalabilitat o una ràtio de valoració-escalabilitat adequat.

La visió és construir una cartera, combinant inversions agressives i inversions conservadores, buscant un equilibri. No ens importa que un negoci sigui conservador si el podem multiplicar per 5 en 3 anys o si és un agressiu i el retorn potencial que pot tenir es multiplicarà per 50 ràpidament. És important mantenir i no desequilibrar la cartera.

Parlant ara des de l’altra banda, que ha de tenir un emprenedor per demanar inversió amb vosaltres?

A Lánzame hi ha tres elements sobre els quals fem molta incidència. Actualment cada cop estem introduint més un quart element, que està prenent molta importància per nosaltres

El primer de tots és l’equip. Ens interessa molt saber com s’ha creat l’equip. Com el líder ha ajuntat el talent al seu costat. El primer repte d’un emprenedor és convèncer altra gent perquè el segueixi. També ens agrada conèixer el passat dels membres, per què emprenen, per necessitat o ambició?

El segon punt és el mercat. Busquem projectes amb un mercat prou gran perquè la possibilitat de sortir multiplicant la inversió sigui alta. Molta gent no sap que el capital risc entra en accions, i que l’única forma de fer líquides aquestes accions és que siguin capaç de crear molt de valor en poc temps perquè algú hi inverteixi més diners. Però quan parlem de mercats grans la gent no té en compte dos problemes. El primer és la segmentació que s’ha de fer. No pots dir que vendràs a 45 milions d’espanyols perquè és impossible. Així com tampoc pots dir que aniràs a tots els països del món. Perquè el paper ho aguanta tot però realment ens agrada veure una estratègia clara: Com començaràs a Espanya, com validaràs el model aquí, com aniràs a altres països per buscar finançament, quins països són més adequats per accelerar el model, etc.

El tercer element clau és el producte o el seu avantatge competitiu. Tothom en té un, però aquest ha de ser suficientment potent perquè la gent deixi de comprar el que compra per comprar-te a tu. Tothom sap dir que és més barat, que és millor, “Faig el mateix que l’altre però millor i més barat”. S’ha de concretar, construir a força de parlar amb molts clients, veure que allò pot funcionar i veure que l’equip pot aportar alguna  cosa que no té la competència.

Però, l’avantatge competitiu imagino que no sempre serà en referència el producte. L’equip, la gestió, la idea,…

I tant! Un avantatge no sempre és el producte, poden ser moltes coses.

Per exemple, ser el first mover no és un avantatge competitiu, hi ha molts casos en els quals després ha vingut un segon o un tercer i ha arrasat amb el primer. Un exemple de bon avantatge competitiu és la velocitat d’execució, amb un equip que permet executar les campanyes dels clients al moment. Un altre exemple, seria tenir una persona versada i que hagi treballat en capital risc dins un negoci que necessita ser intensiu en capital. Per exemple Wallapop, que no hagués aixecat els diners que ha aixecat sense tenir l’equip que té.

També imagino què vendre el producte és molt important…

Sí, i la resposta aquí és tremendament decebedora: Internet.

Tothom ven per Internet. Es tracta que m’expliquis molt bé, com aquest producte, que d’entrada ja crec que és millor que d’altres, arribarà al consumidor. Si no s’escullen els canals adequats, encara que el producte sigui molt bo, no s’arribarà enlloc.

Abans comentaves un quart punt que teníeu molt en compte en els projectes emprenedors… quin és?

No és tant típica. L’estratègia de finançament. Quants diners necessita per ser rentable? Quantes rondes de finançament necessita? Quant temps? Es pot fer a Espanya? Quines mètriques s’han de complir? Etc.

Tenir un RoadMap o full de ruta és primordial. T’ajuda i marca cap on vas, què vols aconseguir i els passos a seguir. Es nota la gent que entén bé el RoadMap, que no sempre fan el camí, però els ajuda a tenir una referència clara i fixada.

No saber què necessites per la següent ronda o si no saps que la que necessites és d’1 milió d’euros i no saps que a Espanya difícilment ho trobaràs… si no saps on anar a buscar…

foto-lanzame-jpg-I

I ara, entrant en temes més personals… de la teva experiència a Estats Units, que incorporaries en l’ecosistema emprenedor d’aquí??

Intentaré reafirmar alguns tòpics i trencar-ne d’altres. Als Estats Units hi ha una qüestió principal, que hi ha molts diners i aquests no tenen aversió al risc. Aquí a Espanya comencem a tenir molts diners però encara tenim molta adversitat al risc. Per canviar-ho hem de fer créixer l’ecosistema de les starts up, perquè en sorgeixin més i millors. D’aquesta forma es crearà competència entre els inversors que els obligarà a córrer més riscos i a decidir més ràpid.

Un dels altres tòpics que he escoltat molt és que allà la gent aixeca diners amb un Power Point… vés allà i fes-ho tu. Darrere d’aquests PPT hi ha un treball i unes bases sòlides prou atractives per captar l’atenció dels inversors

Ara bé, també la forma de comunicar és bastant diferent aquí que a Estats Units…

Totalment cert, allà vénen molt de “bullshit”, aspectes sense valor o importància que te’ls pinten com si fos el que el món estava esperant. Aquí, a Espanya, sabem crear molt de contingut però no sabem explicar-ho, sigui per vergonya o perquè realment no en sabem, però no acabem de llançar-nos. Els americans sense res de contingut, ja comencen a vendre el producte. Crec que lo ideal seria un model híbrid.

Avui en dia, encara m’he trobat casos de gent que no vol explicar la seva idea per por a què els copiïn, és absurd.

Tornant a les diferències entre uns i altres… que hem de fer per millorar?

L’ecosistema és més madur, té més diners i hi ha més projectes als Estats Units. Per començar a créixer inversors i emprenedors han de començar a treballar junts. Tots dos són complementaris i necessiten ajudar-se mútuament. L’inversor ha d’arriscar més i l’emprenedor ha de donar motius a l’inversor per arriscar. No es pot demanar que un arrisqui i l’altre no, han d’anar de la mà.

Com trenquem amb els tòpics? Com arrisquem més?

Tothom s’escuda i es justifica amb els tòpics. Trencar amb ells és el primer pas. Dir que clar, allà és més fàcil perquè la gent és més propensa al risc però qui diu això és justament qui critica sense fer res. La cultura del risc s’agafa arriscant, sortint de la zona de confort i buscant llocs desconeguts que poden compensar-te amb escreix en un futur.

Però això no pots anar pel món dient-ho i explicant-ho, ho has de fer. La gent que vol emprendre, ho farà igual. La gent que vol invertir, invertirà igual. No els importa el dur que sigui. Les excuses i els tòpics són pels que no tenen les qualitats o la valentia necessàries i es justifiquen com poden.

Així doncs, hi ha dues opcions. L’Estat no farà res… així que o ens lamentem o fem les coses com puguem. Si volem portar les coses a un altre nivell, és hora de fer el pas.

En una paraula…

La meva passió és… intentar crear valor en tot allò que faig.

Ets una persona… persistent

Un personatge referent… a Espanya Luis Martin Cabiedes des del punt de vista inversor. En l’àmbit emprenedor Jesús Monleón, fundador de Seed Rocket i Offerum. A escala internacional Peter Thiel i Elon Musk, de Tesla.

Quin consell donaries als emprenedors?

L’emprenedoria és el repte professional més gran que pot existir ara mateix. Que una persona crei i faci funcionar una empresa des de zero, dóna unes aptituds i uns skills molt valuosos per les persones. És ben clar que hi ha moments molt durs i que requereix sacrificis però fent balança… animaria a tothom que està en una carrera universitària que intentés fer un projecte emprenedor.

Les necessitats econòmiques que es tenen no són altes i amb pocs diners es pot viure, és el millor moment per iniciar alguna cosa. Els potencials retorns poden ser infinits i el pitjor que pot passar és que un projecte amb pocs diners no arribi a res. Ara bé, segur que hauràs après molt, és un win-win total.

Per acabar… en una frase: Què és l’emprenedoria?

M’agraden molt dues frases. La primera la vaig llegir fa poc i la segona és una mica el resum de tot el que he vist en aquest temps tractant amb emprenedors.

“L’emprenedoria és la capacitat de connectar els punts que en alguns casos no saps ni que existeixen”

“L’emprenedoria és la capacitat de detectar les teves necessitats més importants, cobrir-les amb recursos clau, essent capaços de detectar aquests recursos amb una activitat frenètica de networking.”

Per acabar, m’agradaria comentar una coseta sobre el networking. Després de quedar amb molta gent durant molts anys, he entès que és molt fàcil si et bases en dues coses: La primera és que la persona amb la qual contactes t’aporti alguna cosa i la segona, i més difícil, és aportar tu alguna cosa a aquella persona. Perquè no s’arriba a res en una reunió? Perquè la gent només demana. La clau és ajudar-se mútuament.

Moltes gràcies Jordi!!

 

Jordi Safont

Jordi Safont

General Partner de Lánzame Capital

El primer Pledge Fund a Espanya.