shutterstock_131602325

Model productiu i la capacitat emprenedora

EL CANVI DE MODEL PRODUCTIU I LA CAPACITAT D’EMPRENEDORIA

Molta gent, persones, organitzacions de tota mena, culturals, socials i professionals creuen avui que per sortir d’aquesta situació de crisi, es necessita un canvi de model productiu. Malgrat el que asseguren diversos responsables polítics sobre tot de l’Administració de l’Estat, no només no hem sortit de la crisi, encara no hem tocat fons. Aquestes crisi  no només és econòmica, es una crisi sistèmica que travessa tots els àmbits de la vida, la política i les relacions socials i culturals. Afecta per tant a tots els àmbits, especialment en els creatius i amb tot allò que té a veure amb la capacitat de desenvolupar alternatives rigoroses.

Alguns han vist en aquesta crisi una oportunitat per millorar la seva situació en relació a la resta de la societat. Hem vist créixer el capital fictici front la economia productiva i a més hem vist disminuïts els programes d’investigació en universitats publiques, a més de que tot l’ensenyament públic ha patit un atac sense precedents per part de les autoritats ministerials del Govern de España.

Aquest canvi necessari ha de repercutir obligatòriament en les formes de produir, en un canvi de relacions entre les Universitats i el teixit productiu. I és aquí on les propostes d’auto-ocupació que es desenvolupen, bàsicament com una resposta a la impossibilitat de tenir una ocupació assalariada, haurien de trobar aixopluc.

Efectivament, les propostes d’auto-ocupació col·lectiva, en forma de societats laborals o en cooperatives de treball associat, han resistit millor la crisi i han generat més treball fix que les empreses convencionals. Avui en dia, moltes idees que tenen persones joves no veuen la llum per manca de suports, tan financers com obstacles de tot tipus que es troben.

Per exemple, tot el que fa referencia a desenvolupament d’energies alternatives esta topant amb tota mena d’obstacles des del Ministeri de Industria, tot allò que té a veure amb atenció a les persones es troba amb la manca de desenvolupament de la Llei de Dependència. Fixeu-vos que s’ha parlat de dos sectors ben diferents, que en canvi fa una anys estaven considerat ambdós com jaciments de noves ocupacions.

Un suport per part de les Universitats i dels agents implicats en el canvi de model productiu seria cabdal, alhora de desenvolupar les capacitats de molts joves universitaris, que trobarien una esperança en el futur que ara difícilment tenen. Hem de ser capaços de aconseguir que les capacitats de generar activitat productiva o de serveis d’un munt de joves no es vegi frustrada. I això passa per implicar a tots els poders polítics, a totes les administracions i al conjunt de sectors implicats. No podem cometre els mateixos errors que ens han portat a aquesta situació.

JORDI RIBÓ I FLOS.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *