1.000 milions d’euros en Start Ups

La Unió Europea ha posat 1.000 milions d’euros en StartUps des de principi d’any.

Els fons han estat repartits entre 28 empreses emergents, segons ha desvetllat la Comissió Europea.

Mai podrà ser com Silicon Valley, però és que tampoc vol assemblar-se a la cuna de la tecnologia. Europa busca el seu propi model econòmic i tecnològic. S’està esforçant a construir un que posi les coses fàcils als emprenedors, també en l’obtenció de capital. El Vell Continent és un compendi d’ecosistemes de StartUps que estan creixent notablement, en part, gràcies a l’impuls dels organismes comunitaris.

La Comissió Europea ha comunicat el seu Pla d’Inversions. Per Europa ha suposat un desemborsament en el que portem d’any de més de 1.000 milions d’euros dirigits a finançar a través d’equity startups i pymes. Fins ara 28 companyies s’han beneficiat del EFSI (Fons Europueu per Inversions Estratègiques), el cor del seu Pla d’Inversions.

Brussel·les assegura que, amb el fi de mobilitzar els altres inversors, incloent els fons del sector privat, esperant realitzar una inversió de més de 12.000 milions de dolars en la UE.

“El Pla d’Inversions per Europa té com a objectiu proporcionar els instruments financers que el mercat no està proporcionant avui en dia per què Europa pugui invertir en el seu futur. Això és particularment cert per les pymes que no tenen finançament de equity a Europa, pel que dono la benvinguda a aquesta notícia d’haver superat els 1.000 milions.” Senyalava Jyrki Katainen, responsable de Treball, Creixement, Inversió i Competitivitat de la Comissió Europea.

Amb aquests fons, la UE vol retenir el talent i per tant tot el volum de negoci que genern les startups, que es veuen obligades a marxar de la regió per aconseguir un suport econòmic pels seus projectes.

“Masses StartUps marxen del continent perquè no poden obtenir el finançament per comercialitzar les idees innovadores. És per això que és bo que la EFSI estigui tenint un bon començament, invertint en petites empreses disruptives que van des de la biotecnologia fins a l’energia renovable”, Comentava Carlos Moedas, Comissari Europeu d’Investigació, Ciència i Innovació. ” Juntament amb Hortizo 2020, això donarà noves energies als ecosistemes innovadors d’Europa”.

Els fons fins a dia d’avui, s’ha orientat a empreses de nova creació a França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit o Suècia, però s’esperà arribar a altres països pròximament.

 

6 PASSOS DE LA IDEA AL NEGOCI

Gerard Rossell

CEO i fundador de Ski TIME

6 Passos de la idea al negoci

Les idees per si soles no valen molt, són en la interconnexió d’aquestes, l’execució I modificació on està el valor més gran. Des d’un web de contractació de vols, a una pastisseria com un taller de reparació de camions, tots han sorgit d’algú que en el seu dia va pensar-hi I seguir uns passos, més o menys encertats, fins a tenir un model de negoci que funciona.

1-Soluciono algun problema amb la idea que proposo?

En primer lloc, hem de reflexionar plenament si la nostra idea té algun valor per a la gent. No serveix preguntar-li a amics I família, que normalment acostumen a donar dues respostes; quina gran idea o quina bajanada, així que el criteri molts cops et pot desconcertar. El més senzill és veure si soluciona algun problema, facilita la vida, ofereix quelcom que estalvia temps o millora la qualitat de vida? Doncs endavant.

6 PASOS- corregit

2- Hi ha mercat, en sóc expert i existeix ja el que faig?

Com és de gran el mercat? Quanta gent consumeix el producte o servei que penses oferir? El coneixes plenament? Qui és el o la referent en aquell mercat, t’hi pots apropar o en pots aprendre? T’apassiona aquest producte o el sector des de fa temps? I a vegades, una pregunta molt bàsica, però que no ens fem, el que plantejo existeix o ha existit? Si és no, pot ésser que no coneguis suficient el mercat, que sigui un model de negoci que no doni rendibilitat (no només que doni beneficis, sinó que cobreixi despeses) i l’última opció, és que hagis trobat un ‘llac blau’ i guanyis molts calers. Que ja existeixi no és dolent, com ho pots millorar, quin valor afegit pot tenir la teva empresa? Aquí estarà el perquè la gent voldrà que li cobreixis les seves necessitats.

3-Fer una prova mínima amb el que ofereixo.

Des de l’acadèmia se’n diu Lean Startup com a mètode, però no deixa de ser fer un prototip amb pocs calers i anar-ho amortitzant i millorant. Per exemple, per posar-ho en marxa em costa molt diners? Millor repensar-s’ho. Tinc una manera de provar-ho sense haver de córrer jo el risc? Doncs endavant. Imagineu que vull fer un producte alimentari que es vengui als supermercats, què és la canya, que tots els amics i amigues els ha agradat, però per començar necessito gastar-me 15.000 € en maquinària, contractar 3 persones, llogar un local, i molts altres costos sense saber si als usuaris els agradarà. En comptes de córrer tot aquest risc, que pot ser més bé una aposta, perquè no provo de fer una producció mínima, diguéssim 30 unitats, vaig a una fira gastronòmica que en tenim tantes al país o fins I tot a la universitat, I els dono a provar, tinc preparades algunes unitats per vendre-les i d’aquesta manera conec la reacció, tinc temps d’adaptar-me i vaig construint un argumentari de venda, un model de venda a través del que vol la gent i no tant del que jo vull que comprin.

4-Preparar un pla de negoci contemplant tots els costos.

Buscar-se la vida, els calers per fer inversions com a emprenedor/a et faltaran però no són una excusa per no començar. M’he trobat amb un munt d’emprenedors que et diuen, tinc una bona idea, però em falta el finançament. I després, serà una altra excusa. El que s’han d’eliminar les excuses i trobar motius per realitzar els objectius, buscar solucions I anar-hi amb tota la força I empenta possible. Al principi contemplar salaris i altres és una manera de matar el teu negoci abans de néixer. Pots mantenir una entrada de diners, mínima, aliena al negoci que estàs començant? Doncs intenta-ho perquè d’aquesta manera no trauràs cash-flow I podràs reinvertir tot el que entra en el negoci per millorar sistemes, augmentar productivitat, realitzar proves.

5- Començar.

Si, es tracta de començar, de treure’t les pors de sobre de si sortirà malament, de si que diran I escriure la teva pròpia història, provar-ho I encaminar-ho per trobar usuaris que tinguin necessitats que hagin de ser cobertes amb el teu producte I servei, I fer-ho arribar a tothom que en pugui donar ús.

6-Corregir errors, adaptar-se I seguir endavant.

Cada un temps, has d’analitzar com funciona el teu projecte, quins errors has comes I què has de fer per no tornar-los a repetir en un futur. Què has après fins ara? Adaptar el model de negoci amb tot el feedback dels usuaris, I sobretot, vés molt amb compte amb els consells que et vagin arribant, sobretot, pensa si la persona que t’aconsella està corrent algun risc econòmic quan t’aconsella? O bé, està disposat a córrer-lo? Ha creat mai una empresa I ha anat endavant? Llavors plantejat el què et diu, escolta però finalment les decisions les prendràs tu mateix/a

III Congrés Nacional de Científics Emprenedors

 

Els dies 4 i 5 de novembre es realitza la tercera edició del Congrés Nacional de Científics Emprenedors, a l’Institut de Ciències Matemàtiques, del Campus Cantoblanco de Madrid.

L’objectiu d’aquest congrés es desvetllar les incògnites que poden sorgir a un investigador que decideix crear una empresa de base científica.

Durant l’esdeveniment es plantejaran tant les barreres com las oportunitats que envolten l’emprenedoria en l’àmbit científic. Els experts analitzaran els factors clau d’emprendre, amb casos d’èxit de diferents camps.

Ponents: http://cientificosemprendedores.es/ponentes/

Programa de l’acte: http://cientificosemprendedores.es/programa/

A més a més del Congrés, podreu trobar activitats paral·leles per ampliar coneixements i formar a tots els actors implicats en el procés de transferència de coneixement. S’organitzaran tres Workshops:

  1. “Lean Start-Up i Canvas per validar els models de negoci en biomedicina”
  2. “Taller d’oratoria: aprendre a comunicar ciència”
  3. “Desenvolupament de capacitats i habilitats de la persona”

També hi haurà visites guiades per les instal·lacions i llocs característics d’interès.

Per inscriure’t aquí: Inscripció

Trobada Internacional a Barcelona

Barcelona acollirà els dies 22 i 23 d’octubre la primera Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària. Polítics, tècnics i experts del sector es reuniran per primer cop en un espai d’intercanvi d’experiències, tant del Quebec, França i Itàlia com de nombrosos municipis catalans, amb la vista posada en impulsar, des de l’escala local, l’economia social i solidària a Catalunya.

La implicació institucional és un dels trets diferencials respecte a d’altres trobades celebrades fins al moment. De fet, la trobada es planteja com un primer pas per crear una xarxa de municipis catalans que aposten per recolzar el desenvolupament de les ciutats en l’economia social i solidària.

A més, l’ocasió servirà per presentar el comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona i l’acció de govern que promourà. Precisament, aquest nou comissionat és una de les figures sorgides de les eleccions del maig que exemplifica l’augment del compromís municipal amb un desenvolupament local orientat a la democràcia econòmica i la cohesió social.

Presència d’experts/es internacionals en impuls local de l’economia solidària

La trobada suposarà un espai de coneixement i aprenentatge mutu sobre polítiques locals d’economia solidària, algunes de Catalunya i altres internacionals. Comptarà amb ponències de referents com Jean-Louis Laville, un dels màxims experts en economia solidària del món, així com d’Annie Berger (França) Floriana Colombo (Itàlia) i Patrick Duguay (Quebec), que compartiran com les administracions locals desenvolupen l’economia social i solidària, en relació amb els múltiples agents socials de l’economia solidària presents als territoris.

Cap a una xarxa de municipis pel desenvolupament local social i solidari

Divendres 23 d’octubre tindrà lloc una taula rodona sobre municipalisme i economia solidària amb representants dels ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Barcelona, en una xerrada per apuntar les principals línies de les polítiques d’economia solidària dels governs municipals els pròxims anys, com generar ocupació de qualitat, resoldre les necessitats de la ciutadania i promoure la democràcia econòmica a les ciutats. Aquesta taula busca ser el tret de sortida d’una xarxa de municipis catalans compromesos amb el desenvolupament de l’economia social i solidària en el seu context local.

Pistes sobre el Crowdfunding

Pistes per un bon Crowdfunding

Pistes per a fer una bona campanya de Micro-mecenatge.

Després de la presentació i la Taula Rodona que es va fer el passat dimecres 14 d’octubre, hem pogut sintetitzar algunes conclusions que volíem compartir amb tu:

  • La preparació de la Campanya és tant important com la campanya mateixa
  • L’objectiu fixat és un tema molt delicat, perquè un cop s’arriba a l’objectiu, encara que quedin dies per finalitzar la campanya el ritme de les donacions s’atura.
  • D’altra banda, si es fixa un objectiu massa alt, es corre el risc de no arribar-hi i quedar-nos sense res.
  • En el moment de llançament de la campanya el nostre entorn directe ha d’estar assabentat i esperant que surti públicament per començar a fer donacions des del primer moment.
  • L’entorn social creat durant la campanya hauria d’arribar aproximadament al 30% del públic al qual volem arribar per aconseguir els fons. Si no el tenim, millor esperar una mica, aconseguir-lo i aleshores llençar la campanya.
  • Començar pel cercle més directe (les 4 F’s friends, fools, family, followers) ells són els primers donants i els que a més faran de prescriptors perquè si no hi ha prou donats el projecte no pot aconseguir el seu objectiu.
  • La plataforma només recapta els diners de la gent que vol donar, però no fa que la gent vulgui donar, qui aconsegueix això és l’equip promotor del projecte.
  • La interacció amb els donants és bàsica i cal respondre ràpidament (dins del mateix dia) a les preguntes dels donants si volem que es converteixin en donats i prescriptors del projecte.
  • Totes les puntes en les donacions venen directament relacionades amb les accions de difusió, per tant com més accions més recaptació.
  • Beneficis de difusió a banda dels econòmics
  • Beneficis de trobar partners o nous inversors a banda dels econòmics
  • En casos com el de recerca sobre malalties, la campanya va permetre contactes amb associacions de malalts que es poden implicar i fer de prescriptors.
  • Fer la difusió en moments d’oci (com primera hora del matí o caps de setmana) augmenta les visites i les donacions.
  • Si s’aconsegueix que en alguns dels teus tweets sigui retuitejat per alguna persona coneguda o famosa, el ritme de donacions i visites es dispara.
  • Si s’aconsegueix aparèixer en un mitjà de comunicació a través de l’interès que hem sabut generar en alguna persona coneguda o en algun familiar que hi treballa, les visites i les donacions augmenten de forma molt important.
  • En el cas de campanyes de donació pura, cal personalitzar al màxim el missatge per tal de despertar les emocions del donant. El factor emocional pot esdevenir molt important.
  • En alguns casos, com el del submarí ictineu és molt difícil trobar bones recompenses per a tots els nivells de donació.
  • Quan es determinen les recompenses és molt important que aquestes depenguin de nosaltres i no de tercers que puguin fer descontents el donant.

Qui cregui que una campanya de crowdfunding no li costarà res s’equivoca. Ja que és molt gran el temps invertit en la campanya de totes les persones que hi participen.

 

Jonàs Sala Crowdfunding Verkami

L’Entrevista: Jonàs Sala

Curs EOI - BIE

Curs EOI: Iniciativa emprenedora universitària

Com donar forma a iniciatives emprenedores

Aquest programa pretén mostrar als alumnes universitaris la creació d’una empresa com una alternativa atractiva enfront de l’ocupació per compte aliè , on puguin desenvolupar el seu potencial creatiu i innovador, alhora que els dota de les eines necessàries per estudiar la viabilitat d’una idea de negoci.

Aquesta formació serà impartida per l’Escola d’Organització Industrial, degana de les Escoles de Negoci a Espanya pertanyent al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. És experta

en la posada en marxa d’empreses, havent participat en la gestació de diversos milers de projectes d’empreses tant dins com fora d’Espanya.

A qui va dirigit?   

Alumnes que estiguin cursant, preferentment, un programa Màster a la Universitat, que vulguin conèixer el procés de creació d’empreses i apropar-se a la figura de l’emprenedor, i alumnes d’últims cursos de grau, doctorat i joves recent titulats  a l’atur

 

Dates del curs: del 2 al 27 de novembre de 2015

La matrícula es gratuïta : Programa finançat pel Ministerio de Industria, Energía y Turismo

Inscripcions obertes fins al 27 d’octubre

Inscriu-te a través de la web: http://a.eoi.es/9osr

Per a més informació : emprenedoria@ub.edu

 

CONTINGUTS

Part lectiva

1) Ecosistema de l’emprenedor

  • Tendències de l’emprenedoria
  • Entorn d’interès
  • Valors de l’emprenedor i canvi cultural

2) Processos d’Innovació en l’emprenedoria

  • Generació d’idees
  • Model Canvas
  • Creació d’equips

3) Planificació i configuració tècnica del nou negoci

  • Anàlisi estratègica i planificació d’objectius
  • Màrqueting i acció comercial de l’emprenedoria
  • Operacions i processos per emprendre
  • Experiència de l’emprenedor
  • Propietat industrial

4) Presentació de projectes

  • Comunicació i presentacions eficaces de projectes
  • Presentació de projectes

Tutories personalitzades

Fase de tutorització grupal de projectes amb la direcció del programa

 

T’hi esperem!!

Els 8 consells del líder

Els 8 consells per ser un bon líder

Marc Montaña

Àrea Tecnològica JAVA, Indra. 

Lideratge d’equips

Liderar un equip o grup de treball és una funció en la qual a part de gestionar tasques, recursos i temps de resposta es tracta i conviu amb quelcom més important: les persones. Els integrants de l’equip seran els encarregats de remar cap a un mateix port per a aconseguir la meta final.

Us exposaré una sèrie de consells que us ajudaran a gestionar i liderar un grup de treball:

  • Recursos necessaris i temps mínim.

Un grup de treball està format per un conjunt de membres que treballen per assolir un objectiu comú. El camí que se seguirà passarà per utilitzar el mínim de recursos necessaris i el menor temps possible, sempre garantint les especificacions requerides inicialment.

  • Gestió i coordinació.

El líder o cap del grup de treball serà l’encarregat de gestionar i coordinar a tots els membres de l’equip i guiar-los en tot moment per poder arribar a la meta final proposada, sempre vetllant perquè es compleixin les fites temporals compromeses i en cas necessari, negociar-les per a que reflexin la realitat.

  • Multidisciplinari.

Les tasques que desenvoluparà el cap de grup toquen diversos vessants: la part tècnica, la part de gestió del temps, la part de negociació… entre d’altres; ara bé cal destacar la virtut del carisma i també la dimensió psicològica.

  • Carisma.

Un líder cal que tingui carisma dins del seu equip i sobretot que sigui respectat. Serà l’encarregat de “tirar del carro” en els mals moment, on caldrà que adreci la situació i de gestionar eficaçment tots els recursos. Per això ha de ser respectat per tots els membres, ja que les decisions preses han de ser executades per l’equip.

  • Saber escoltar (tenir mà esquerra)

El tacte i sobretot la vessant més psicològica (saber escoltar, comprendre, encarrilar problemes…) seran un aliat molt important a l’hora de liderar un equip. El cap de grup ha de saber escoltar totes les crítiques que li arribin, tant de dins com de fora de l’equip. Ha de tenir l’habilitat de minimitzar les que siguin destructives per a que no afectin al correcte funcionament del grup i aplicar les constructives per a progressar.

  • Mantenir la tensió justa.

Dins l’apartat psicològic, també és important que mantingui la tensió necessària dins l’equip per a que no s’acomodi. Ara bé, aquesta tensió ha de ser la justa, ja que una càrrega massa important pot fer que la corda es trenqui i l’efecte sigui tot el contrari del desitjat.

  • Cohesió

Com més unit estigui l’equip de treball millors objectius es podran assolir i sobretot amb menys recursos i menys temps. Per això és molt important que estigui d’allò més cohesionat. Un equip cohesionat es caracteritza per la confiança que hi ha entre els membres.

  • Activitats extralaborals

La cohesió i confiança són pilars bàsics que han de ser d’allò més sòlids per al desenvolupament del grup de treball. Per a poder aconseguir-los i reforçar-los es poden proposar trobades fora de l’àmbit laboral (un sopar, un partit de futbol…) o fins i tot trobades informals dins la feina (anar a prendre un cafè, anar a dinar…). En aquestes “reunions” és important no tocar temes laborals i profunditzar en les aficions o inquietuds que puguin tenir cadascú.

En resum, la feina d’un cap de grup no només es basa en arribar a l’objectiu amb el mínim de recursos possible i el màxim benefici per l’empresa; sinó que també es basa en pilars com l’empatia i el tracte amb els membres del propi equip.