Empreses a 1€

Sembla que en els últims anys els nostres polítics s’han despertat i han començat a inundar-nos amb iniciatives per fomentar l’emprenedoria. Totes les mesures proposades, per mi estan bé, però la majoria d’elles, malauradament, arriben tard, com el nou sistema de meritació d’IVA, i totes elles són xicotets detalls que tampoc crec que solucionen la vida a ningú.

Una de les propostes que més m’ha sobtat és la de la possibilitat de constituir empreses amb 1 € de capital social, tot i que, després, en mirar la lletra menuda de la proposta, s’especifica que no és que siguin empreses amb 1 €, sinó que donaran entre 6 i 12 mesos des del dia de la constitució per a què l’emprenedor reuneixi els 2.999 € restants per tenir els 3.000 € mínims per constituir una S.L -més o menys com ara passa amb les S.A. i els seus 60.000 € mínims-. De nou, una mesura que s’agraeix, però que tampoc solucionarà la vida a ningú.

La veritat, si els nostres legisladors volen ser innovadors, no sé per què no analitzen fórmules que tenen altres països i que funcionen molt bé. Per exemple, als USA es poden constituir L.L.C.’s -que seria l’equivalent a les nostres S.L.- amb $0 de capital social. Si algú vol constituir una empresa sense capital social és el seu problema, ¿per què el legislador ha de forçar a què tingui 3.000 € o qualsevol altra quantitat arbitrària de capital social mínim inicial? De fet, als USA van una mica més enllà i si vols constituir una L.L.C., abonant un recàrrec sobre la taxa de la constitució, pots tenir l’empresa constituïda en, literalment, dues hores. Si no s’abona el recàrrec, l’empresa queda constituïda en 48 hores.

¿Per què no proven els nostres polítics en implantar iniciatives com aquesta?

Emprenedoria Social contra l’atur Juvenil

Es busquen idees i projectes d’empreses socials que ajudin a reduir la taxa d’atur juvenil a la ciutat de Barcelona.  

Social Business City Barcelona (SBC Barcelona) Vol contribuir a la transformació social de Barcelona. Si tens alguna idea o projecte en ment que pugui ajudar a reduir l’atur juvenil a la ciutat aquesta és l’oportunitat que t’ofereixen.

Si tens entre 16 i 30 anys, una idea o projecte de negoci amb impacte social i ganes de canviar el món, participa i sigues el protagonista del teu propi canvi! Si aquest premi no és per tu, reenvia’l als i les joves del teu entorn!

A la ciutat de Barcelona, al primer trimestre del 2015, la taxa d’atur juvenil (16 a 24 anys) es situava entorn al 35,9%, segons dades del propi consistori. Una situació insostenible que no troba solucions a curt termini, però que cal abordar de forma immediata, i que requereix de la col·laboració i la implicació de tots els agents de la ciutat.

Una de les ambicions dels Premis SBC TRANSFORMA: “Emprenedoria social contra l’atur juvenil” és identificar persones joves amb idees de negoci que tinguin impacte social, amb el doble objectiu de promoure l’emprenedoria social entre el jovent i de crear empreses socials que generin ocupació per al col·lectiu de joves.

El termini per a presentar les idees i els projectes és de l’1 de desembre de 2015 al 25 de febrer de 2016.

Més informació a: Premis SBC Transforma

Projectes UB dels Emprenedors UB

Consolida’t: Formació i assessorament personalitzat.

La Càtedra d’Emprenedoria Universitària de la Universitat de Barcelona posa en marxa el Programa Consolida’t, un programa de formació i assessorament personalitzat per persones autònomes.

Els requisits per participar són els següents, únicament cal complir-ne un dels dos.

  • Persona treballadora autònoma (estar donats d’alta al RETA abans d’iniciar el Programa Consolida’t)
  • Persona treballadora autònoma que ha cessat en la seva activitat i vol dur a terme un nou projecte de treball autònom (cal acreditar la baixa al RETA i estar inscrit/a al SOC com a DONO.

El programa permet a persones treballadores autònomes participar d’un itinerari complet de formació i assessorament personalitzat, totalment gratuït pels participants.

Dona’t presa perquè les places són limitades. La preinscripció estarà oberta fins el 29 de Gener.

Per inscriure’t envia per correu electrònic a laboratoricreativitat@ub.edu la següent fitxa indicant que hi estàs interessat.

 

Per més informació sobre el Programa Consolida’t entra a: www.ub.edu/programaconsolidat

En qualsevol moment per correu a emprenedoria@ub.edu , en horari d’oficina per telèfon al 934 033 760 ò 934 020 225, o presencialment a la seu del BIE: Baldiri Reixac, 2, 2a Planta (al costat de la Fundació Bosch i Gimpera).

YUZZ i la Fundación EY premiarà amb 20.000 euros a la millor jove emprendedora del país

  • La Fundació EY se sumeixi al programa YUZZ que dirigeix CISE amb el mecenatge de Banc Santander, a través de Santander Universitats.
  • A més del nou premi “YUZZ Dona”, el programa ofereix un viatge a Silicon Valley pels 50 millors projectes, formació especialitzada i finançament pels 3 projectes guanyadors.
  • La convocatòria de la VII edició YUZZ estarà oberta fins al dilluns 14 de desembre.

 

El premi “YUZZ Dona” neix de la col·laboració de la Fundació EY i el Centre Internacional Santander Emprendimiento (CISE) -que compta amb el suport de Banc Santander a través de Santander Universitats-, i pretén estimular el lideratge de la dona en el desenvolupament de l’emprenedoria més innovadora.

Aquest nou guardó completa els reconeixements que podran rebre els participants en la VII edició de *YUZZ, el termini de la qual d’inscripció finalitza el proper 14 de desembre (www.yuzz.org).

“YUZZ Dona” reconeixerà el lideratge i l’habilitat emprenedora de les dones que participin en algun dels projectes i models de negoci desenvolupats en els més de 50 centres adscrits en aquesta VII edició. El seu objectiu és incentivar la participació femenina en projectes innovadors de base tecnològica a Espanya. Empresàries i emprenedores de renom nacional triaran el millor projecte liderat per una dona emprenedora d’Espanya, que rebrà un premi dotat amb 20.000 euros i el suport d’un equip de professionals de EY per desenvolupar el seu projecte.

Segons l’últim Informe Especial GEM sobre Emprenedoria Femenina, la Taxa d’Activitat Emprenedora global de les dones ronda el 11%, mentre que a Espanya només és del 4,5%. Aquestes dades reflecteixen la disminució del 30% de la diferència entre dones i homes emprenedors en els últims 10 anys, encara que aquesta bretxa segueix existint al nostre país.

Les xifres de l’última edició de YUZZ ho evidencien: de 900 inscrits, només el 25% van ser dones.  “YUZZ Dona” se sumeixi als premis ja oferts en anteriors edicions: viatge a la meca mundial de la innovació, Silicon Valley, per als millors projectes de cada centre, 3 premis de 30.000, 20.000 i 10.000 euros respectivament i més de 100 beques pel Fòrum IMPULSA organitzat per la Fundació Princesa de Girona.

Un trampolí d’idees innovadores

YUZZ promou el talent jove, l’esperit emprenedor i la creació d’empreses innovadores al territori. De forma coordinada amb universitats i més de 100 entitats col·laboradores, ofereix de forma gratuïta formació i acompanyament a joves d’entre 18 i 31 anys perquè puguin desenvolupar les seves pròpies idees innovadores en centres *YUZZ de tot el país. El termini d’inscripció finalitza el proper 14 de desembre. En les seves edicions anteriors s’han creat més de 500 empreses i en l’últim any van participar 900 emprenedors amb 710 projectes (www.yuzz.org).

Sobre CISE i Santander Universitats

CISE (Centre Internacional Santander Emprendimiento) és un centre que fomenta l’esperit emprenedor i impulsa la generació de *startups. A través d’innovadors programes formatius que incorporen metodologies àgils i experiències reals, el CISE estimula la creativitat de les persones i promou la innovació.  Neix de l’acord de la Universitat de Cantàbria, el Govern de Cantàbria i Banc Santander, a través de Santander Universitats, tres institucions rellevants que comparteixen un fort compromís pel desenvolupament de la societat basat en el coneixement (www.cise.es).  Banc Santander, és l’empresa que més inverteix per recolzar a l’educació al món (Informi Varkey/UNESCO-Fortune 500). Recolza aquesta iniciativa a través de Santander Universitats, que manté 1.200 acords de col·laboració amb universitats i institucions de tot el món (www.santander.com/universidades).

Sobre EY i la seva Fundació

La Fundació EY té com a fi principal la promoció, el suport i el finançament d’activitats relacionades amb l’emprenedoria empresarial i social a Espanya. Part d’una òptica local per adaptar-se a les necessitats dels emprenedors i per donar una resposta eficient als nombrosos reptes als quals puguin haver de fer front. (www.fundacioney.es) EY és líder mundial en serveis d’auditoria, fiscalitat, assessorament en transaccions i consultoria. Les seves anàlisis i serveis de qualitat ajuden a crear confiança als mercats de capitals i les economies de tot el món. Desenvolupen líders destacats que treballen en equip per complir els compromisos adquirits amb els seus grups d’interès. Amb això, exerceixen un paper essencial en la creació d’un món laboral millor per als nostres empleats, els nostres clients i la societat. (www.ey.com/es/es/home ).

Projectes emprenedors en el sector turístic

Tens una iniciativa emprenedora relacionada amb el sector turístic?
Et busquem!

La Fundació Gaspar Espuña-CETT convoca la XII edició del Concurs de Projectes Emprenedors en el sector turístic, amb l’objectiu d’impulsar la formació, investigació i el coneixement en turisme, hoteleria i gastronomia.

El concurs va néixer amb la voluntat d’incentivar els joves emprenedors a desenvolupar les seves idees i premiar els millors projectes d’empresa turística, aportant recursos financers i facilitant el contacte dels emprenedors amb possibles inversors.

Fes créixer el teu esperit emprenedor. Participa!

El XII Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic és d’àmbit estatal. La data límit per lliurar la sol·licitud de participació és el 7 de gener de 2016.
Bases del concurs i procediment selecció.     
#PremisEmprenedorsCETT

 

Ajuts a l’autoocupació de joves

Les persones joves, d’entre 16 i 29 anys que vulguin emprendre un negoci com a persones treballadores autònomes poden optar a una subvenció de 9.080,40€, equivalent al salari mínim de 12 mesos per posar en marxa la seva activitat. Per fer-ho, han d’estar inscrits en el programa de Garantia Juvenil de la Generalitat de Catalunya i no estar estudiant ni treballant. La Garantia Juvenil és una iniciativa europea d’ocupació per reduir l’atur juvenil. La data límit per presentar la sol·licitud és el 31 d’octubre de 2016.

 

Més informació

Las claves del éxito: Innovación y Eficiencia

Las claves del éxito para los emprendedores: innovación y eficiencia

Ángel Pes 

Director de CaixaBank de Responsabilitat Corporativa i Reputació

La incertidumbre y la información imperfecta permean toda la economía. De ambas características brota la función del empresario como agente innovador, expli­cada por Schumpeter, que subrayó esta cualidad del emprende­dor cuando lo definía como aquel que modifica el equilibrio de un mercado introduciendo productos nuevos, o bien sistemas de producción diferentes y abriendo mercados hasta entonces inexistentes o reorganizándolos.

El emprendedor contribuye al desarrollo económico de la sociedad trans­formando el conocimiento en productos y servicios nuevos, una tarea clave, ya que suele ocurrir que los productores del conocimiento no se dan cuenta de las oportu­nidades de negocio que lleva consigo. Por ejemplo, la empresa IBM, líder en la fabricación de grandes ordenadores, desarrolló el ordenador personal sin advertir la extraordinaria demanda potencial que había para el nuevo producto; y la entonces pe­queña empresa Microsoft supo aprovechar la oportunidad para desarrollar los programas informáticos necesarios para los or­denadores personales, que la han convertido en líder mundial en este mercado.

Por otra parte, la capacidad de las empresas para mejorar la eficiencia surge de tres fuentes:

  1. De la gestión de múltiples transacciones simultáneamente, con un conjunto dado de activos. (Compras a varios proveedores, ventas a numerosos clien­tes, producción de diversos productos y servicios).
  2. Un horizonte temporal a medio y largo plazo. La longe­vidad de la empresa no depende de la biología y por ello puede invertir en proyectos cuyo rendimiento se genera a medio o largo plazo.
  1. Especialización. Cada empresa realiza determinadas tran­sacciones, propias de su actividad. La especiali­zación y la división del trabajo ya fueron destacadas por Adam Smith como impulsoras de la productividad.

El beneficio, que para las empresas es como el aire para los huma­nos: indispensable para sobrevivir, es el resultado de la eficiencia y la innovación. En este sentido, Peter Drucker afirmaba: «Los beneficios no son la explicación ni la causa o la justi­ficación de la conducta empresarial y de las decisiones de negocios; más bien son la prueba de su validez».

Fragmento del libro “Tréboles de cuatro hojas”. Angel Pes. Editorial LID, febrero 2015

Ampliació d’inscripcions del Programa YUZZ

El Programa YUZZ “jóvenes con ideas” amplia el seu periode d’inscripcions fins el dia 14 de desembre.

 

Més informació a: www.yuzz.org

De rendibilitat a productivitat, més eficàcia

Alexandre Blasi 

Secretari del Consell Assessor del BIE 

La definició de productivitat d’un país basada en conceptes econòmics a partir del PIB és fàcil d’entendre malgrat que hi ha altres maneres de mesurar-la. En l’entorn industrial hi ha una altra mesura que em sembla més decisiva i comprensible, que és el cost de producció unitari. Es refereix al que costa produir un bé o servei incloent tots els costos des de l’estructura fins al seu lliurament al client. Una altra mesura valida en les empreses de serveis, en el meu cas les mútues laborals, pot ser la ràtio entre euro gastat per euro ingressat. En igualtat de qualitat del producte o servei és fàcil decidir qui ha de executar-lo triant el cost mes baix.

Faig referència a l’interessant article del mateix títol del professor Antón Costas publicat a La Vanguardia del 29 de juliol passat. Estic d’acord amb el que s’exposa en ell i el meu desig és fer alguna aportació complementària. En l’article ens diu com la productivitat és una política empresarial de llarg termini i que el canvi de l’enfocament de la rendibilitat a la productivitat canvia la vida de l’empresa o de l’organització.

L’entorn competitiu no és fàcil de comentar i s’ha prestat a crítiques ferotges. Però la competitivitat forma part de les nostres vides ens agradi o no. Forma part dels nostres jocs d’infància, forma part de quan busquem parella amb la qual conviure la nostra vida, forma part en els esports, en la música, …., en les oposicions a professor o funcionari, en les decisions d’anar a un hospital o un altre o de contractar un servei, o en matricular nos en una universitat o una altra, i naturalment en les decisions de compra personals o professionals. Per a productes considerats de consum general, comodity, un cop percebuda la qualitat buscada o desitjada la decisió de compra es basa principalment en el preu. Naturalment hi ha altres factors que tenen un pes en la decisió, alguns d’ells emocionals, però la seva importància tendeix a ser menor. Per això és important que sapiguem traslladar el concepte de productivitat a l’entorn de les organitzacions siguin aquestes les que siguin públiques o privades amb o sense ànim de lucre.

En aquestes condicions la productivitat passa a ser un factor fonamental ja que si la decisió del client està basada en el preu el cost de producció unitari ha de ser el més baix possible assegurant la qualitat. Es pot argumentar que el cost salarial és la part més important però això no és necessàriament cert o una veritat absoluta. L’important és l’eficàcia amb la qual gestionem els recursos econòmics, organitzatius, tecnològics, …, per a produir i transportar un producte o servei. Així és factible que fabriques amb costos laborals baixos siguin menys eficaços, menys productives o sigui no competitives, que altres amb costos salarials alts i en aquest cas la diferenciació estava en l’experiència i coneixements dels empleats

Eficàcia entesa com la capacitat de gestionar un resultat òptim a partir d’uns recursos que sempre són limitats. Eficàcia és una disciplina, és una educació en el sentit de la millora contínua, ….

No és l’empresa o l’empresari el que fixa el preu de venda a la majoria dels casos. És el mercat, els competidors o el que el client està disposat a pagar, que el fixa i les organitzacions s’han d’adaptar. Es pot i s’ha de ser innovador però l’important al final és vendre guanyant un percentatge més o menys alt o cobrint costos en el cas de les entitats sense ànim de lucre. Comptar amb subvencions està bé però el que les dóna ha de poder pagar-les a partir d’uns ingressos que forçosament ha de tenir

¿Productivitat és explotar al treballador o empleat? Jo crec que no, però per exemple l’absentisme impacta en la productivitat i hem de prendre mesures per contrarestar aquesta situació. La flexibilitat laboral és explotar el treballador? Continuar pagant salaris quan no hi ha comandes impacta en la productivitat? ¿L’edat del treballador s’ha de considerar? ¿L’edat del treballador afecta la productivitat? … Aquestes preguntes es presten a molta demagògia però hem de ser capaços de plantejar-respostes adequades a la situació. Hi ha empreses que han estat capaços de crear entorns de treball aptes a persones d’edats superiors als 50 anys perquè han comprovat que el seu absentisme és menor i / o la qualitat del seu treball és superior. Altres han creat l’entorn per l’ocupació femenina o per a les persones de més edat mecanitzant els processos més durs físicament o creant llocs de treball de mitja jornada. Tenim exemples d’acords flexibles entre empreses i treballadors que permeten adaptar els horaris de treball a les necessitats de producció per a omplir unes comandes. La flexibilitat i la capacitat d’adaptació s’han de donar per tot arreu a més a més de la innovació

Les mesures que s’adoptin han impacte econòmic sens dubte i ha de ser considerat sempre ja que afecten els costos i a la rendibilitat. Aquí podem parlar de rendibilitat ja que sense rendibilitat no té sentit parlar d’empresa privada o pública. Evito explícitament entrar en el debat del dèficit “necessari” dels serveis bàsics. Però si considerar que sigui l’organització que sigui com a mínim els ingressos d’igualar les despeses almenys a nivell consolidat. El cost versus aportació en positiu o negatiu ha de ser considerat. Un dirigent sindical, encara en actiu, un dia em va dir que al final l’important és com distribuirem els beneficis tant econòmics com en avantatges socials i estic d’acord en això. En la banda negativa les pèrdues acumulades per un llarg període ja sabem on condueixen. Això és vàlid per a totes les organitzacions tant amb ànim de lucre com sense ànim de lucre, públiques o privades …

A la pràctica personal ¿què vol dir productivitat? … És com eficaçment utilitzem el nostre temps. El temps que estem a casa, el temps que estem en el nostre lloc de treball, …., El que no exclou que també puguem perdre el temps que pot ser una de les nostres aficions favorites. Hi ha persones que confonen estar moltes hores a l’oficina amb productivitat i això és un error perquè depèn de com gestionen aquest temps.

En termes de les organitzacions i de les persones que estem en elles crec que hem de plantejar nos molt seriosament el tema de la productivitat, com utilitzem eficaçment els recursos que tenim al nostre voltant, com utilitzem el temps i els diners que tenim o rebem.

Si quan anem a comprar un servei o un producte ho fem amb el criteri del millor preu per a la qualitat esperada, siguem capaços com a empresaris o directius d’organitzacions de traslladar aquest concepte d’eficàcia productiva a la nostra organització. Promovem l’òptima utilització dels recursos, persones, econòmics i materials pensant en la productivitat. Això és vàlid per a tot tipus d’organització pública, com un hospital o una universitat o un ajuntament, com per a una fàbrica. Si en termes personals pensem en l’eficàcia del nostre temps i els nostres recursos també hauríem de ser capaços de traslladar-lo a les organitzacions en què participem.

 Alexandre Blasi