10

De rendibilitat a productivitat, més eficàcia

Alexandre Blasi 

Secretari del Consell Assessor del BIE 

La definició de productivitat d’un país basada en conceptes econòmics a partir del PIB és fàcil d’entendre malgrat que hi ha altres maneres de mesurar-la. En l’entorn industrial hi ha una altra mesura que em sembla més decisiva i comprensible, que és el cost de producció unitari. Es refereix al que costa produir un bé o servei incloent tots els costos des de l’estructura fins al seu lliurament al client. Una altra mesura valida en les empreses de serveis, en el meu cas les mútues laborals, pot ser la ràtio entre euro gastat per euro ingressat. En igualtat de qualitat del producte o servei és fàcil decidir qui ha de executar-lo triant el cost mes baix.

Faig referència a l’interessant article del mateix títol del professor Antón Costas publicat a La Vanguardia del 29 de juliol passat. Estic d’acord amb el que s’exposa en ell i el meu desig és fer alguna aportació complementària. En l’article ens diu com la productivitat és una política empresarial de llarg termini i que el canvi de l’enfocament de la rendibilitat a la productivitat canvia la vida de l’empresa o de l’organització.

L’entorn competitiu no és fàcil de comentar i s’ha prestat a crítiques ferotges. Però la competitivitat forma part de les nostres vides ens agradi o no. Forma part dels nostres jocs d’infància, forma part de quan busquem parella amb la qual conviure la nostra vida, forma part en els esports, en la música, …., en les oposicions a professor o funcionari, en les decisions d’anar a un hospital o un altre o de contractar un servei, o en matricular nos en una universitat o una altra, i naturalment en les decisions de compra personals o professionals. Per a productes considerats de consum general, comodity, un cop percebuda la qualitat buscada o desitjada la decisió de compra es basa principalment en el preu. Naturalment hi ha altres factors que tenen un pes en la decisió, alguns d’ells emocionals, però la seva importància tendeix a ser menor. Per això és important que sapiguem traslladar el concepte de productivitat a l’entorn de les organitzacions siguin aquestes les que siguin públiques o privades amb o sense ànim de lucre.

En aquestes condicions la productivitat passa a ser un factor fonamental ja que si la decisió del client està basada en el preu el cost de producció unitari ha de ser el més baix possible assegurant la qualitat. Es pot argumentar que el cost salarial és la part més important però això no és necessàriament cert o una veritat absoluta. L’important és l’eficàcia amb la qual gestionem els recursos econòmics, organitzatius, tecnològics, …, per a produir i transportar un producte o servei. Així és factible que fabriques amb costos laborals baixos siguin menys eficaços, menys productives o sigui no competitives, que altres amb costos salarials alts i en aquest cas la diferenciació estava en l’experiència i coneixements dels empleats

Eficàcia entesa com la capacitat de gestionar un resultat òptim a partir d’uns recursos que sempre són limitats. Eficàcia és una disciplina, és una educació en el sentit de la millora contínua, ….

No és l’empresa o l’empresari el que fixa el preu de venda a la majoria dels casos. És el mercat, els competidors o el que el client està disposat a pagar, que el fixa i les organitzacions s’han d’adaptar. Es pot i s’ha de ser innovador però l’important al final és vendre guanyant un percentatge més o menys alt o cobrint costos en el cas de les entitats sense ànim de lucre. Comptar amb subvencions està bé però el que les dóna ha de poder pagar-les a partir d’uns ingressos que forçosament ha de tenir

¿Productivitat és explotar al treballador o empleat? Jo crec que no, però per exemple l’absentisme impacta en la productivitat i hem de prendre mesures per contrarestar aquesta situació. La flexibilitat laboral és explotar el treballador? Continuar pagant salaris quan no hi ha comandes impacta en la productivitat? ¿L’edat del treballador s’ha de considerar? ¿L’edat del treballador afecta la productivitat? … Aquestes preguntes es presten a molta demagògia però hem de ser capaços de plantejar-respostes adequades a la situació. Hi ha empreses que han estat capaços de crear entorns de treball aptes a persones d’edats superiors als 50 anys perquè han comprovat que el seu absentisme és menor i / o la qualitat del seu treball és superior. Altres han creat l’entorn per l’ocupació femenina o per a les persones de més edat mecanitzant els processos més durs físicament o creant llocs de treball de mitja jornada. Tenim exemples d’acords flexibles entre empreses i treballadors que permeten adaptar els horaris de treball a les necessitats de producció per a omplir unes comandes. La flexibilitat i la capacitat d’adaptació s’han de donar per tot arreu a més a més de la innovació

Les mesures que s’adoptin han impacte econòmic sens dubte i ha de ser considerat sempre ja que afecten els costos i a la rendibilitat. Aquí podem parlar de rendibilitat ja que sense rendibilitat no té sentit parlar d’empresa privada o pública. Evito explícitament entrar en el debat del dèficit “necessari” dels serveis bàsics. Però si considerar que sigui l’organització que sigui com a mínim els ingressos d’igualar les despeses almenys a nivell consolidat. El cost versus aportació en positiu o negatiu ha de ser considerat. Un dirigent sindical, encara en actiu, un dia em va dir que al final l’important és com distribuirem els beneficis tant econòmics com en avantatges socials i estic d’acord en això. En la banda negativa les pèrdues acumulades per un llarg període ja sabem on condueixen. Això és vàlid per a totes les organitzacions tant amb ànim de lucre com sense ànim de lucre, públiques o privades …

A la pràctica personal ¿què vol dir productivitat? … És com eficaçment utilitzem el nostre temps. El temps que estem a casa, el temps que estem en el nostre lloc de treball, …., El que no exclou que també puguem perdre el temps que pot ser una de les nostres aficions favorites. Hi ha persones que confonen estar moltes hores a l’oficina amb productivitat i això és un error perquè depèn de com gestionen aquest temps.

En termes de les organitzacions i de les persones que estem en elles crec que hem de plantejar nos molt seriosament el tema de la productivitat, com utilitzem eficaçment els recursos que tenim al nostre voltant, com utilitzem el temps i els diners que tenim o rebem.

Si quan anem a comprar un servei o un producte ho fem amb el criteri del millor preu per a la qualitat esperada, siguem capaços com a empresaris o directius d’organitzacions de traslladar aquest concepte d’eficàcia productiva a la nostra organització. Promovem l’òptima utilització dels recursos, persones, econòmics i materials pensant en la productivitat. Això és vàlid per a tot tipus d’organització pública, com un hospital o una universitat o un ajuntament, com per a una fàbrica. Si en termes personals pensem en l’eficàcia del nostre temps i els nostres recursos també hauríem de ser capaços de traslladar-lo a les organitzacions en què participem.

 Alexandre Blasi

1 comentario
  1. admin
    admin Dice:

    A la pregunta que ens feiem a les xarxes socials sobre si “Productivitat és explotar al treballador o empleat?” Alexandre Blasi matitza la seva resposta i ens respon amb la següent argumentació:

    “En general el comprador compra per preu un cop es compleixen unes condicions tècniques i de qualitat. Si compra per preu aquesta pressió de preu i cost es transmet a tota la cadena de producció des de el seu inici en fase de disseny. Una aproximació a Productivitat es saber produir al mínim cost amb els recursos de que es disposa es a dir amb la màxima eficàcia.”

    Responder

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *