OAV9EA0 (1)

Finaliza el curso Akademia You Project en Barcelona

  • Akademia You Project promueve la actitud innovadora y el espíritu emprendedor en los estudiantes de las principales universidades españolas.

  • Durante este curso Akademia You Project en Barcelona ha tenido 24 alumnos (9 de la Universidad Pompeu Fabra Barcelona y 15 alumnos de la Universidad de Barcelona).

 

Madrid, 19 de mayo de 2017. Akademia You Project de Fundación Innovación Bankinter se consolida un año más como una iniciativa de referencia en el ámbito de la educación de los universitarios españoles en innovación y emprendimiento.  Durante este curso académico 2016-17 se ha impartido en 10 destacadas universidades españolas, donde los alumnos seleccionados descubrirán las herramientas que les ofrecen la innovación y el emprendimiento para su futuro.

El curso de Akademia You project hace un recorrido por las principales tendencias de innovación que afectarán a nuestro futuro más inmediato, el curso comienza con sesiones más generales sobre las tendencias globales y la definición de innovación y sus principales herramientas disponibles.  A continuación se detallan varias tendencias de innovación más específicas como Tecnologías Digitales, El futuro del dinero o innovación Social. Para finalizar, se dedican un par de sesiones para idealizar, trabajar y prototipar el proyecto que se presentan en la sesión de clausura.

A través de su metodología ágil e innovadora, los alumnos desgrana las principales tendencias de innovación y las oportunidades y herramientas que esta les ofrece para generar valor. Para esto, Akademia You Project en este curso en Barcelona ha contado con un claustro excelente donde podemos destacar la participación de Juan Ignacio Zaffona, Rafael Arjona, Pablo Fernández, Eduardo Inal o Antonio Negrilla.

El programa, por el que han pasado más de 1000 universitarios de gran variedad de titulaciones, ofrece a los estudiantes la oportunidad de vivir la innovación de una forma diferente. El 94% de los alumnos que ya han cursado Akademia You Project lo recomienda, destacando el carácter multidisciplinar e innovador de las herramientas, conceptos y técnicas aprendidas.

Este curso de Akademia You Project en Barcelona ha contado con un grupo mixto de 24 alumnos de las Universidades Pompeu Fabra y Universidad de Barcelona. Un grupo multidisciplinar que aúna en un mismo grupo a estudiantes de diferentes titulaciones. El objetivo de esta diversidad es propiciar que cada una de las tendencias tratadas sea analizada desde el mayor número de puntos de vista posible.

A lo largo del curso han trabajado en la puesta en marcha de una idea siguiendo una metodología guiada de innovación. El proyecto ganador representará a la universidad en el Expoday de Akademia a nivel nacional. La sesión de clausura se ha celebrado, conjunto con el curso Akademia en la Universidad de Barcelona, en Foment del Treball. En esta clausura se han presentado los  proyectos emprendedores desarrollados por grupos mixtos de ambas universidades. Los proyectos han sido:

  • Penguin, una aplicación de transportes
  • Sevenfood, una aplicación que permite dar una segunda oportunidad a los alimentos próximos a caducar. Este proyecto es el que representará a estas universidades en el Expoday de Akademia 2017.
OAV9EA0 (1)

Jornades Crear una Empresa: Per què no?

Un dels pilar fonamentals dins el pla estratègic del Barcelona Institut d’Emprenedoria és la promoció i sensibilització de l’estudiant en vers l’emprenedoria. Per aquest motiu, es posa en marxa un sistema de jornades sota el nom de “Crear una empresa? Per què no?”.

Aquestes es desenvolupen periodicament a les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. El format és obert a tots els públics i combina experiències d’emprenedors amb aspectes de formació o coneixements bàsics que cal saber per engegar el teu projecte.

28 d’abril – Edifici Històric

  • Horari: 10:00h a 12:00h
  • Aula : B7
  • Taula rodona amb experiències de Toni Marin (Airplane Solutions), Montse Jordi (Wikiloc) i Aleix Ramià (Skibeta).

2 de maig – Campus Mundet

  • Horari: 19:30h a 21:15h
  • Aula: Sala de Graus
  • Taula rodona amb experiències de Mia Cassany (Mosquito Books Barcelona), Izan Bas i Rosó Garcia (Ilearn TEA) i Natalia Ruiz (Asociacion Experientia).

15 de maig – Edifici de Relacions Laborals

  • 8:00-9:00h: Carlos Pierre de Badi App (Aula 1.2)
  • 10:00-11:00h: Julia Abalde i Clara Saez de Pin Tam Pon (Aula 1.3)
  • 16:00-17:00h: Antonio Negrillo de Workkola (Aula 1.3)
  • 18:00-19:00h: David Boleas de Cafè Fred (Aula 1.2)
Coworking_Space_in_Berlin

Què ens aporta un espai de Coworking?

Què ens aporta un espai de Coworking?

Cada cop són més les persones que reconeixen que el Coworking o Cotreball aporta més beneficis als emprenedors. A mesura que passa el temps, més persones coneixen la forma de treballar que hi ha en aquests espais i s’hi suma per aprofitar-se’n.

A continuació anem a enumerar alguns dels beneficis que pots trobar en qualsevol dels espais de Coworking:

Un espai de Coworking suposa una font de motivació. És difícil crear una rutina de treball des de casa. Tenir un lloc físic al qual anar dia a dia i trobar-te amb companys que treballen com tu, ajuda a desenvolupar una rutina més agradable i fàcil de portar.

Noves i idees, fresques i innovadores. Parlar amb la gent, veure que n’opinen, interaccionar amb altres coworkers. És fàcil intercanviar coneixements en un espai així, hi ha gran quantitat de professionals de diferents camps! Segur que algú pot ajudar-te!!

Indubtablement si interaccionem amb els altres… comencem a crear una xarxa de contactes. Networking pur! El flux de professionals que passen dia a dia per allà és una oportunitat d’or per augmentar la teva cartera de contactes, tant professionals com personals.

Tu t’organitzes el teu propi horari…. l’avantatge de ser el teu propi cap és que ningú t’ha de dir a quina hora posar-te a treballar! La gran majoria d’espais obren 24h i 7 dies a la setmana! Flexibilitat horària!

Coworking

 

Tranquil·litat.. moltes menys distraccions que a casa!

Econòmicament també té certs avantatges… qui diu que no puguem trobar sinergies amb alguns coworkers que ens estalviïn la contractació d’algun servei!! Per ja no parlar del lloguer de l’oficina!!

Formació i aprenentatge. És clau seguir aprenent, seguir formant-se i adquirint nous coneixements. La majoria de coworkings organitzen cursos, formacions, xerrades o esdeveniments que poden ser molt interessants.

Treball en equip i cooperació. Ho tornem a repetir… però és que és fonamental ser part de la comunitat!

Ja ho saps! Cada dia són més els espais de Coworking disponibles, el que suposa, que cada cop podràs trobar quelcom que s’adeqüi més a les teves necessitats!

vídeo yuzz UB

“Un minut amb… Yuzz UB”

El Programa Yuzz llença el primer repte pels centres.

 

Els nostres emprenedors per concursar en aquest primer repte havien de realitzar un vídeo amb una única condició: 1 minut de duració. Amb aquest handicap, s’havia de construir una història que expliqués que significa per ells ser un “yuzzer” i forma part d’un programa com aquest.

El concurs va començar el passat 12 de febrer i finalitzarà el 26 del mateix mes. Aquell que aconsegueixi més “Likes” i visionats s’emportarà el primer premi del concurs.

Aquí podeu veure el resultat:

Gestió del temps

La Gestió del temps

Marc Montaña

Àrea tecnològica Indra 

 

Gestió del temps

El temps és un dels béns més preuat a dia d’avui per hom i en un equip de treball no és menys. Del temps de resposta en dependrà el marge de benefici d’un projecte i per tant la viabilitat del mateix; però també en dependrà el factor més important: la satisfacció del client.

Per norma general, en qualsevol negoci es busca un equilibri entre la minimització del temps i la maximització dels beneficis. A efectes pràctics aquest paradigma es tradueix en trigar poc en resoldre les peticions per a poder abordar-ne més i traduir-ho en un increment dels guanys.

La gestió del temps s’enfoca a dues vies:

Líder – Client

Una de les tasques per les que haurà de vetllar el responsable d’un equip, entre d’altres, és que el temps de resposta sigui l’adequat i es compleixi segons les fites acordades amb el client i amb el propi equip de treball. Normalment, amb el propi equip s’acorda una data anterior a l’entrega al client per a poder realitzar proves unitàries del producte final.

Un altre punt a tenir en compte és conèixer de forma general la naturalesa del propi projecte. Aquest fet permetrà negociar dates de manera més acurada i realista. Per exemple: el client realitza una petició per la qual el marge temporal és utòpic, ja que el canvi implica un canvi en l’arquitectura del projecte. Tenint coneixement genèric el responsable sap que un canvi d’arquitectura implica un canvi costós en el projecte que fa que no es pugui entregar a temps.

La virtut de negociar i la mà esquerra que pugi aplicar el responsable d’equip seran puntals bàsics quan per part de l’empresa no es compleixen les dates acordades. Si per qualsevol circumstància es dilaten les tasques i es fa impossible entregar a la data assenyalada, caldrà reunir-se amb el client i enfocar aquest fet de la millor manera possible. A vegades es podrà aconseguir un bonus de temps, d’altres caldrà pagar penalitzacions (econòmiques o d’abast de requisits).

Líder – Equip

La precondició bàsica que un responsable d’equip ha de tenir en compte per a gestionar correctament el temps és conèixer el seu propi equip. Coneixent les característiques de tots i cadascun dels integrants de l’equip li permetrà assignar les tasques de manera eficient, aprofitant les virtuts de cada membre. No és el mateix assignar una tasca complexa a un membre veterà que a un membre recent incorporat.

També caldrà mantenir un nivell d’estrès adequat, ni massa exigent ni massa relaxat. Està comprovat que les persones quan millor rendeixen és quan se’ls aplica cert nivell d’estrès. És important no “collar” excessivament a l’equip, aquest fet pot ser contraproduent i provocar l’efecte contrari al desitjat: desmotivació i sentiment de l’obrer explotat.

Una altra vessant positiva de mantenir una guspira de tensió dins d’un equip, és la de que aquest no entri en monotonia i s’adormi. En algunes ocasions, els equips rodats i veterans entren en una espiral negativa de “caiguda” d’efectivitat provocada sobretot pel fet que no hi ha motivació o que s’ha entrat en una “rutina”. Una motivació pot ser plantejar nous reptes o plantejar noves inquietuds que permetin el desenvolupament dels membres.

En resum, un bon líder ha de tenir en compte dos pilars bàsics per a gestionar correctament el temps. Un de cara al propi equip, mantenint una tensió i nivell d’estrès justos (mai tensant massa la corda per evitar que es pugui trencar); i l’altre de cara al client, és important per a que el client estigui satisfet fer les entregues quan s’ha pactat i sobretot amb la màxima qualitat possible.

15

LOS 15 ERRORES DE LOS EMPRENDEDORES

Presentació en format Prezi dels 15 errors més comuns entre els Emprenedors.

1. Miedo a equivocarse (Errare Humanum est)
2. Actuar como un gorila cuando se es un pequeño mono
3. Repartir la tarta antes de cocinarla
4. Desconocer el modelo de negocio
5. No salir de la caja
6. Confundir Tozudez con perseverancia (pivotar)
7. Pensar en pequeño y no soñar
8. Creerse los mitos de los medios
9. Trabajar solo
10. Perder el enfoque
11. Pensar linealmente
12. Temer la competencia
13. Otorgarse grandes títulos de gran empresa
14. Fijar precios en función del coste
15. Segmentar por demografía

 

Bandera_usa

L’emprenedor espanyol davant els EEUU.

Resum de l’article: “Radiografias del emprendedor espanyol: similitudes y diferencias con EEUU.” Del diari digital El Economista.

Estats Units ens agrada, des del punt de vista cultural però també empresarial. Silicon Valley és referència nostre i de tot el món ja que és sinònim d’èxit. La diferència entre l’emprenedor espanyol i l’emprenedor nord americà també és patent. Ara bé, l’espanyol comença a fer-se valdre.

  • Un 65 % dels espanyols té una actitud positiva davant l’autoocupació, per davant del 62 % dels EUA.
  • Els espanyols són menys decidits que els nord americans amb un 36 % davant un 44 %.
  • Els joves espanyols es veuen més preparats per muntar els seu negoci que els estatunidencs amb un 47 % respecte el 45 %.
  • El 40 % de l’economia nord americana la generen empreses que no existien fa dos anys.
  • Més de la meitat dels espanyols (62%) considera la població hostil amb l’emprenedoria mentre que només un 30 % pensa així a EEUU.
  • L’emprenedor nord americà no té por al fracàs mentre que la por a les decepcions pesa molt en el nostre territori.
  • Els complexes de l’emprenedor espanyol el fa inferior a l’estatunidenc.
  • Pel espanyols i els nord americans l’autoocupació és una qüestió d’educació (59 % i 68% respectivament).
  • Espanya i EEUU coincideixen en promoure l’esperit emprenedor a través de l’ensenyament. L’emprenedor es fa, no neix.
  • “Espanya precisa un canvi de mentalitat, el talent és molt important, per això el model nord americà és més positiu.”
  • L’ensenyament d’emprenedoria a Espanya és una formació complementària després de la Universitat.
  • A EEUU s’incorpora en edats més prematures, educació secundària o superior.
  • El 54 % dels espanyols veu insuficient i insatisfactòria la formació sobre emprenedoria, a EEUU només un 31 %.
  • Els espanyols consideren que els elements més necessaris per emprendre són: innovació i creativitat (36%), habilitats de negoci (33%), programes de mentoring (30%) […] i lideratge (25%) en última posició.
  • A EEUU l’element clau de formació en emprenedoria és el lideratge (47 %).
  • Barcelona és la setena millor ciutat per emprendre d’Europa.
  • Espanya és un bon lloc per invertir per les seves condicions d’entorn i talent però té una regulació negativa i mercats enfocats als grans negocis.
commune_1_euro_depuis_2007

Empreses a 1€

Sembla que en els últims anys els nostres polítics s’han despertat i han començat a inundar-nos amb iniciatives per fomentar l’emprenedoria. Totes les mesures proposades, per mi estan bé, però la majoria d’elles, malauradament, arriben tard, com el nou sistema de meritació d’IVA, i totes elles són xicotets detalls que tampoc crec que solucionen la vida a ningú.

Una de les propostes que més m’ha sobtat és la de la possibilitat de constituir empreses amb 1 € de capital social, tot i que, després, en mirar la lletra menuda de la proposta, s’especifica que no és que siguin empreses amb 1 €, sinó que donaran entre 6 i 12 mesos des del dia de la constitució per a què l’emprenedor reuneixi els 2.999 € restants per tenir els 3.000 € mínims per constituir una S.L -més o menys com ara passa amb les S.A. i els seus 60.000 € mínims-. De nou, una mesura que s’agraeix, però que tampoc solucionarà la vida a ningú.

La veritat, si els nostres legisladors volen ser innovadors, no sé per què no analitzen fórmules que tenen altres països i que funcionen molt bé. Per exemple, als USA es poden constituir L.L.C.’s -que seria l’equivalent a les nostres S.L.- amb $0 de capital social. Si algú vol constituir una empresa sense capital social és el seu problema, ¿per què el legislador ha de forçar a què tingui 3.000 € o qualsevol altra quantitat arbitrària de capital social mínim inicial? De fet, als USA van una mica més enllà i si vols constituir una L.L.C., abonant un recàrrec sobre la taxa de la constitució, pots tenir l’empresa constituïda en, literalment, dues hores. Si no s’abona el recàrrec, l’empresa queda constituïda en 48 hores.

¿Per què no proven els nostres polítics en implantar iniciatives com aquesta?

LG-iluminacion

Las claves del éxito: Innovación y Eficiencia

Las claves del éxito para los emprendedores: innovación y eficiencia

Ángel Pes 

Director de CaixaBank de Responsabilitat Corporativa i Reputació

La incertidumbre y la información imperfecta permean toda la economía. De ambas características brota la función del empresario como agente innovador, expli­cada por Schumpeter, que subrayó esta cualidad del emprende­dor cuando lo definía como aquel que modifica el equilibrio de un mercado introduciendo productos nuevos, o bien sistemas de producción diferentes y abriendo mercados hasta entonces inexistentes o reorganizándolos.

El emprendedor contribuye al desarrollo económico de la sociedad trans­formando el conocimiento en productos y servicios nuevos, una tarea clave, ya que suele ocurrir que los productores del conocimiento no se dan cuenta de las oportu­nidades de negocio que lleva consigo. Por ejemplo, la empresa IBM, líder en la fabricación de grandes ordenadores, desarrolló el ordenador personal sin advertir la extraordinaria demanda potencial que había para el nuevo producto; y la entonces pe­queña empresa Microsoft supo aprovechar la oportunidad para desarrollar los programas informáticos necesarios para los or­denadores personales, que la han convertido en líder mundial en este mercado.

Por otra parte, la capacidad de las empresas para mejorar la eficiencia surge de tres fuentes:

  1. De la gestión de múltiples transacciones simultáneamente, con un conjunto dado de activos. (Compras a varios proveedores, ventas a numerosos clien­tes, producción de diversos productos y servicios).
  2. Un horizonte temporal a medio y largo plazo. La longe­vidad de la empresa no depende de la biología y por ello puede invertir en proyectos cuyo rendimiento se genera a medio o largo plazo.
  1. Especialización. Cada empresa realiza determinadas tran­sacciones, propias de su actividad. La especiali­zación y la división del trabajo ya fueron destacadas por Adam Smith como impulsoras de la productividad.

El beneficio, que para las empresas es como el aire para los huma­nos: indispensable para sobrevivir, es el resultado de la eficiencia y la innovación. En este sentido, Peter Drucker afirmaba: «Los beneficios no son la explicación ni la causa o la justi­ficación de la conducta empresarial y de las decisiones de negocios; más bien son la prueba de su validez».

Fragmento del libro “Tréboles de cuatro hojas”. Angel Pes. Editorial LID, febrero 2015