Akademia UB | Sacia tu apetito innovador

Convocatoria abierta en las universidades españolas para el curso Akademia You project.

  • Akademia You Project promueve la actitud innovadora y el espíritu emprendedor en los estudiantes de las principales universidades españolas.
  • Está abierto el plazo de inscripción de estudiantes para el curso 2017-2018.

Septiembre 2017. La Fundación Innovación Bankinter presenta un año más el programa Akademia You Project, destinado a promover la actitud innovadora y despertar el espíritu emprendedor entre los estudiantes de las principales universidades españolas.

El nuevo curso 2017-2018 de Akademia  You Project cuenta con la participación de 9 destacadas universidades españolas, donde los alumnos seleccionados descubrirán las herramientas que les ofrece la innovación y el emprendimiento para su futuro; Lo harán  guiados por la experiencia del claustro de Akademia (formado por los mejores profesionales de innovación del país), y los expertos de prestigio internacional que forman parte del Future Trends Forum, el primer Think tank de Ciencia y Tecnología de España y uno de los primeros a nivel mundial.

Akademia You Project se consolida así como iniciativa de referencia en el ámbito de la educación de los jóvenes españoles en innovación y emprendimiento. A través de su metodología ágil e innovadora, los alumnos desgranarán las principales tendencias de innovación y las oportunidades y herramientas que esta les ofrece para generar valor. El curso tendrá lugar durante todo el año académico y concluirá con la creación y puesta en marcha de una idea siguiendo una metodología guiada de innovación. Los proyectos finales se presentarán en la sesión de clausura a un jurado formado por expertos, emprendedores y potenciales inversores. El proyecto ganador será premiado en un certamen a nivel nacional

El programa, por el que han pasado más de 1000 universitarios de gran variedad de titulaciones, ofrece a los estudiantes la oportunidad de vivir la innovación de una forma diferente. El 94% de los alumnos que ya han cursado Akademia You Project lo recomienda, destacando el carácter multidisciplinar e innovador de las herramientas, conceptos y técnicas aprendidas. El proceso de selección para participar en Akademia You  estará abierto durante las siguientes semanas dependiendo de cada universidad. El curso se dirige a estudiantes de grado y postgrado que busquen superarse a sí mismos, que tengan ganas, pasión, voluntad de colaborar, trabajar en equipo y sean comprometidos. Los alumnos interesados deben mandar su CV y carta de motivación a la dirección que se detallan a continuación:

Sólo los alumnos matriculados en la Universitat de Barcelona pueden acceder a Akademia UB You Project pueden acceder al curso.
Para acceder a toda la información del curso, y al formulario de inscripción debe acceder a: https://www.fundacionbankinter.org/akademia/you

Nova convocatoria de Capitalcoop

Ens complau informar-vos que s’ha publicat la Convocatòria de subvencions per a la capitalització de les cooperatives i de les societats laborals, de la Línia Capitalcoop, en l’exercici 2017.

Aquesta convocatòria permet continuar impulsant la capitalització mitjançant subvencions a les persones físiques o jurídiques sòcies de cooperatives i societats laborals, que facin aportacions destinades al capital social de la seva empresa, d’acord amb el següent:

Subvencions a l’import de l’aportació

La subvenció finançarà fins al 33,34 % de l’import de l’aportació  destinada a la capitalització de la cooperativa o societat laboral, no remunerada, amb un import màxim de 2.000.-€ per soci. L’aportació mínima de capital ha de ser d’un import de 4.500.-€ euros, dels quals s’ha d’haver desemborsat efectivament al compte de la cooperativa o societat laboral un mínim de 3.000.- € abans de la sol·licitud de la subvenció.

Subvencions als interessos o cost financer associat al préstec

La subvenció finançarà la reducció del tipus d’interès fixat per l’entitat de crèdit que concedeix el préstec en 3,5 punts, fins un màxim de 500 € per persona física o jurídica.

L’àmbit temporal de la subvenció: 01-11-2016  al  31-10-2017

On i com se sol·licitarà l’ajut Capitalcoop?

  • El termini de presentació de sol·licituds: 24-06-2017  fins el 31-10-
  • Els formularis de sol·licitud i tota la informació relacionada amb la documentació i els requisits per accedir a les subvencions en el web del Canal Empresa.
  • Les sol·licituds s’hauran de lliurar en qualsevol de les Oficines de Gestió Empresarial(OGE).

Fundació Caixa d’Enginyers obre les inscripcions al Programa Superior en Emprenedoria

  • El curs s’imparteix a l’Institut de Formació Contínua IL3 de la Universitat de Barcelona a partir del mes de setembre
  • Els alumnes rebran un mentoring complet i personalitzat per poder desenvolupar els seus projectes emprenedors

Barcelona, 13 de juny de 2017. Fundació Caixa d’Enginyers obre el termini d’inscripció per a optar a les 20 beques que ofereix a aquelles persones que vulguin cursar el Programa Superior Universitari en Emprenedoria. L’objectiu d’aquest és contribuir al seu desenvolupament professional i donar eines per iniciar el seu propi projecte empresarial.

El curs, que s’inicia al setembre del 2017 i finalitza al febrer del 2018, s’imparteix a l’Institut de Formació Contínua IL3 de la Universitat de Barcelona i consta d’un format 100% pràctic molt orientat a la consecució de resultats.

El Programa Superior en Emprenedoria va néixer de l’aposta per part de la Fundació Caixa d’Enginyers de contribuir a l’entorn econòmic i social potenciant l’esperit emprenedor i innovador de persones que volen idear un pla de negoci. El rol de l’emprenedor, així com els seus principals reptes, els nous models de negoci, la gestió econòmica o les necessitats específiques d’àrees com el màrqueting i la comunicació seran alguns dels temes principals que es tractaran durant el curs.

Assessorament integral en cada projecte

El programa està dissenyat amb l’objectiu que els participants adaptin la seva idea de negoci a la competitivitat actual del mercat i al nou entorn global. Per això, els alumnes rebran un mentoring personalitzat que oferirà assessorament integral en totes les competències necessàries per al desenvolupament del projecte (financeres, operatives, tecnològiques…).

A més, els professionals que imparteixen el curs guiaran als participants en el disseny dels seus Business Plans per atreure l’interès de potencials inversors i clients.

El director de Responsabilitat Social Corporativa de Caixa d’Enginyers, Victor Cardona, ressalta: “Un dels principals objectius de la Fundació Caixa d’Enginyers és donar suport a l’emprenedoria i la formació de la societat. Amb aquest curs volem contribuir al desenvolupament professional dels socis de l’entitat amb esperit innovador i empresarial. Esperem que a través d’aquest programa els participants puguin dur a terme els seus projectes amb èxit.”

Les inscripcions per optar a una de les 20 beques que concedeix la Fundació Caixa d’Enginyers es troben en el següent link:

https://www.fundaciocaixaenginyers.com/ca/web/fundacion/programa-superior-universitari

Fundació Caixa d’Enginyers 

La Fundació Caixa d’Enginyers és l’expressió de la vocació de responsabilitat social corporativa de Caixa d’Enginyers. Creada el 2011, la institució té l’objectiu de reforçar i vehicular l’acció social de l’Entitat i optimitzar l’eficiència dels seus recursos.

Es tracta d’una Fundació privada i sense ànim de lucre que sorgeix de la transformació de l’antiga Agrupació Soci-Cultural i Tecnològica dels Enginyers, constituïda al novembre de 1980. La motivació principal de l’Entitat respon a la necessitat d’assumir responsabilitats socials i adoptar una actitud solidària.

La Fundació Caixa d’Enginyers canalitza els seus recursos a través de tres línies d’actuació: formació, excel·lència professional, beques i premis, tornada social i reinserció laboral i ecologia i sostenibilitat.

Gestió del temps

La Gestió del temps

Marc Montaña

Àrea tecnològica Indra 

 

Gestió del temps

El temps és un dels béns més preuat a dia d’avui per hom i en un equip de treball no és menys. Del temps de resposta en dependrà el marge de benefici d’un projecte i per tant la viabilitat del mateix; però també en dependrà el factor més important: la satisfacció del client.

Per norma general, en qualsevol negoci es busca un equilibri entre la minimització del temps i la maximització dels beneficis. A efectes pràctics aquest paradigma es tradueix en trigar poc en resoldre les peticions per a poder abordar-ne més i traduir-ho en un increment dels guanys.

La gestió del temps s’enfoca a dues vies:

Líder – Client

Una de les tasques per les que haurà de vetllar el responsable d’un equip, entre d’altres, és que el temps de resposta sigui l’adequat i es compleixi segons les fites acordades amb el client i amb el propi equip de treball. Normalment, amb el propi equip s’acorda una data anterior a l’entrega al client per a poder realitzar proves unitàries del producte final.

Un altre punt a tenir en compte és conèixer de forma general la naturalesa del propi projecte. Aquest fet permetrà negociar dates de manera més acurada i realista. Per exemple: el client realitza una petició per la qual el marge temporal és utòpic, ja que el canvi implica un canvi en l’arquitectura del projecte. Tenint coneixement genèric el responsable sap que un canvi d’arquitectura implica un canvi costós en el projecte que fa que no es pugui entregar a temps.

La virtut de negociar i la mà esquerra que pugi aplicar el responsable d’equip seran puntals bàsics quan per part de l’empresa no es compleixen les dates acordades. Si per qualsevol circumstància es dilaten les tasques i es fa impossible entregar a la data assenyalada, caldrà reunir-se amb el client i enfocar aquest fet de la millor manera possible. A vegades es podrà aconseguir un bonus de temps, d’altres caldrà pagar penalitzacions (econòmiques o d’abast de requisits).

Líder – Equip

La precondició bàsica que un responsable d’equip ha de tenir en compte per a gestionar correctament el temps és conèixer el seu propi equip. Coneixent les característiques de tots i cadascun dels integrants de l’equip li permetrà assignar les tasques de manera eficient, aprofitant les virtuts de cada membre. No és el mateix assignar una tasca complexa a un membre veterà que a un membre recent incorporat.

També caldrà mantenir un nivell d’estrès adequat, ni massa exigent ni massa relaxat. Està comprovat que les persones quan millor rendeixen és quan se’ls aplica cert nivell d’estrès. És important no “collar” excessivament a l’equip, aquest fet pot ser contraproduent i provocar l’efecte contrari al desitjat: desmotivació i sentiment de l’obrer explotat.

Una altra vessant positiva de mantenir una guspira de tensió dins d’un equip, és la de que aquest no entri en monotonia i s’adormi. En algunes ocasions, els equips rodats i veterans entren en una espiral negativa de “caiguda” d’efectivitat provocada sobretot pel fet que no hi ha motivació o que s’ha entrat en una “rutina”. Una motivació pot ser plantejar nous reptes o plantejar noves inquietuds que permetin el desenvolupament dels membres.

En resum, un bon líder ha de tenir en compte dos pilars bàsics per a gestionar correctament el temps. Un de cara al propi equip, mantenint una tensió i nivell d’estrès justos (mai tensant massa la corda per evitar que es pugui trencar); i l’altre de cara al client, és important per a que el client estigui satisfet fer les entregues quan s’ha pactat i sobretot amb la màxima qualitat possible.

LOS 15 ERRORES DE LOS EMPRENDEDORES

Presentació en format Prezi dels 15 errors més comuns entre els Emprenedors.

1. Miedo a equivocarse (Errare Humanum est)
2. Actuar como un gorila cuando se es un pequeño mono
3. Repartir la tarta antes de cocinarla
4. Desconocer el modelo de negocio
5. No salir de la caja
6. Confundir Tozudez con perseverancia (pivotar)
7. Pensar en pequeño y no soñar
8. Creerse los mitos de los medios
9. Trabajar solo
10. Perder el enfoque
11. Pensar linealmente
12. Temer la competencia
13. Otorgarse grandes títulos de gran empresa
14. Fijar precios en función del coste
15. Segmentar por demografía

 

L’EMPRENEDORIA SOCIAL

Isabel Vidal

Membre del Comité de Direcció del BIE 

ividal@ub.edu

L’emprenedoria social es un concepte ampli que el podem trobar en qualsevol àmbit de l’activitat econòmica i en qualsevol tipus de manifestació econòmica i emprenedora

La literatura proporciona diferents definicions de l’emprenedor social. Tres definicions es faciliten a continuació:

  • Skoll Foundation: Són agents de canvi per a la societat, saben aprofitar les oportunitats que uns altres perden, milloren els sistemes, inventen nous enfocaments, i creen solucions sostenibles per a canviar la societat per a millor
  • Schwab Foundation: Un tipus diferent de líder “que identifica i aplica solucions pràctiques a problemes socials combinant la innovació, l’enginy, i les oportunitats”
  • Ashoka Foundation: Les persones amb “la visió compromesa i determinació inesgotable que persisteixen fins que han transformat tot un sistema”, i que “van més enllà del problema immediat per a canviar fonamentalment la comunitat, la societat i el món

L’experiència mostra que els emprenedors socials no necessàriament s’ajusten a aquestes definicions. La gran majoria de les persones que opten per ser emprenedors socials tenen com a objectiu resoldre un problema que en aquell moment i territori determinats l’empresa convencional o l’Estat no acaben de donar satisfacció plena.

L’emprenedor social assumeix riscos, opta per crear una empresa i desenvolupa una activitat econòmica orientada al mercat com a instrument per assolir el seu objectiu social o de servei a la comunitat.

A partir d’aquest enfocament de l’emprenedoria social , ¿Què s’ha d’entendre per empresa social?

El concepte d’empresa social també és ampli.

De nou la literatura permet constatar que hi ha diferents escoles de pensament. Tres poden ser les que estan tenint més impacte en el present:

L’ enfocament de la xarxa d’investigadors l’Emergence de l’entreprise social (EMES): defineixen l’empresa social com un tipus ideal d’empresa fonamentada en els conceptes de govern democràtic on poden estar representats els diferents grups d’interès, distribució limitada o no distribució de beneficis i amb un objectiu social, de servei a la comunitat. (www.emes.net)

Enfocament espectrum: les empreses socials ocupen la part central d’un espectre d’organitzacions que van des d’aquelles els objectius de les quals són lucratius sense restriccions a aquelles altres organitzacions la finalitat de les quals és purament social. Sobre la base d’aquest enfocament, l’empresa social pot definir-se com aquella organització que es planteja aconseguir objectius socials a través del mercat. Una segona definició és: “Les empreses socials són empreses que el seu objectiu principal és el bé comú. Utilitzen els mètodes i disciplines de negocis i el poder del mercat per a avançar en la seva agenda de justícia social, ambiental i humana “(Social Enterprise Alliance, www.se-alliance.org)

Innovació social: empreses socials són les empreses d’emprenedors socials que cerquen noves solucions als problemes socials (Stanford Social Innovation Review),

Cadascuna d’aquests escoles de pensament planteja dubtes.

Una anàlisi comparativa entre les empreses socials a Europa i EUA planteja el dubte si tots els tipus d’empresa social que operen a qualsevol part del món han de tenir el mateix funcionament que el que proposa la definició d’EMES.

En el cas de l’enfocament espectrum una pregunta important és on es troba el punt de tall entre l’empresa convencional i l’empresa social i entre l’empresa social i l’entitat no lucrativa.

En referència al tercer enfocament, tres preguntes claus poden formular-se: ¿què s’ha d’entendre per innovació?. ¿Qui designa que un emprenedor és un emprenedor social? I ¿Totes les empreses socials han d’esser innovadores

Avantatges d’utilitzar un enfocament basat en la diversitat d’empreses soci

Es recomana utilitzar un enfocament agnòstic del concepte d’empresa social. Un enfocament ampli i abraçador del concepte d’empresa social. Es parteix dels següents supòsits:

  1. Existeixen diferents tipus d’organitzacions que formen part de la denominació empresa social: diferents tipus d’organitzacions fan coses per raons diferents i de diferents maneres.
  2. Els béns socials es poden aconseguir de diverses maneres
  3. La utilització del concepte d’empresa social permet eliminar les limitacions que imposen les anàlisis basades en sector d’activitat, forma jurídica, perfil del líder o del emprenedor i acceptar que existeixen diferents tipus organitzatius i formes de fer per a l’assoliment d’un propòsit social.

Quines organitzacions poden formar part del concepte ampli d’empresa social?
Si s’utilitza l’enfocament d’espectre es podria considerar l’empresa social com una  varietat d’organitzacions que van des de:

  • Empreses convencional amb comportaments responsables
  • Cooperatives socials
  • Organitzacions no lucratives orientades al mercat
  • Organitzacions hibrides: grups empresarials constituïts per organitzacions no lucratives que creen organitzacions lucratives amb l’objectiu de captar recursos addicionals per als seus objectius socials.
  • …….

Resum

  • L’emprenedor social es aquell líder, individual o col·lectiu, que assumeix un risc empresarial per tirar cap endavant una activitat que li ha de facilitar assolir el compliment de la seva missió o objectiu social
  • Els emprenedors socials de diverses tendències són clau per a entendre la diversitat d’empreses socials.
  • L’emprenedoria social es pot classificar-se sobre la base dels diferents tipus d’emprenedors socials, d’estils de lideratge i de motiva.
  • L’empresa social es un instrument de l’emprenedor social
  • L’empresa social s’ha d’entendre com un fenomen divers que abasta diferents expressions empresarials, que operen de diferents maneres i d’acord amb diferents motivacions i lògiques.

Yuzz UB 2016

Comencen les inscripcions per a la nova edició del programa YUZZ “Joves amb idees” que coordina el CISE amb el mecenatge de Banc Santander i el suport local de la Universitat de Barcelona.

YUZZ ofereix formació, suport i assessorament a 20 joves de Barcelona i voltants, a més de viatges a Silicon Valley per als millors emprenedors de cada centre d’Espanya i finançament per als tres projectes guanyadors.

El Centre Internacional Santander Emprendimiento (CISE) ha anunciat el llançament de la VII edició del Programa YUZZ “Joves amb Idees” per a l’impuls del talent jove i la generació d’idees innovadores. La convocatòria per participar al programa romandrà oberta fins al 30 de novembre i les persones interessades podran presentar la seva candidatura a través del formulari disponible en www.yuzz.org.

Els 20 seleccionats de la UB s’incorporaran al programa i podran beneficiar-se de l’accés a un centre d’alt rendiment, on comptaran amb espai físic per desenvolupar la seva idea i podran relacionar-se amb altres emprenedors, rebre formació impartida per experts professionals i ser assessorats per tutors individuals.

Una vegada finalitzat el procés de formació i suport, el millor emprenedor del centre de Yuzz UB guanyarà un viatge a Silicon Valley, la meca mundial d’innovació, on se li brindarà accés a fòrums de finançament, assessorament en internacionalització i contacte amb inversors. A la seva tornada, competirà amb els millors projectes nacionals per una dotació econòmica (30.000, 20.000 i 10.000 euros) per accelerar el desenvolupament del seu negoci.

YUZZ, un trampolí d’idees innovadores

YUZZ és un programa dirigit a joves d’entre els 18 i 31 anys que ofereix, durant cinc mesos, suport, formació i assessorament per elaborar plans de negoci basats en idees de base tecnològica. En les seves sis edicions anteriors s’han creat més de 500 empreses i en l’últim any han participat 900 emprenedors amb 710 projectes en 41 centres *YUZZ de tota Espanya.

La col·laboració de més de 60 entitats locals públiques i privades fa possible que CISE, amb el mecenatge de Banc Santander, a través de Santander Universitats, desenvolupi el programa en tot el territori, amb centres de formació propis en cada localitat.

 

Inscriu-te a: Formulario Yuzz

Pistes sobre el Crowdfunding

Pistes per un bon Crowdfunding

Pistes per a fer una bona campanya de Micro-mecenatge.

Després de la presentació i la Taula Rodona que es va fer el passat dimecres 14 d’octubre, hem pogut sintetitzar algunes conclusions que volíem compartir amb tu:

  • La preparació de la Campanya és tant important com la campanya mateixa
  • L’objectiu fixat és un tema molt delicat, perquè un cop s’arriba a l’objectiu, encara que quedin dies per finalitzar la campanya el ritme de les donacions s’atura.
  • D’altra banda, si es fixa un objectiu massa alt, es corre el risc de no arribar-hi i quedar-nos sense res.
  • En el moment de llançament de la campanya el nostre entorn directe ha d’estar assabentat i esperant que surti públicament per començar a fer donacions des del primer moment.
  • L’entorn social creat durant la campanya hauria d’arribar aproximadament al 30% del públic al qual volem arribar per aconseguir els fons. Si no el tenim, millor esperar una mica, aconseguir-lo i aleshores llençar la campanya.
  • Començar pel cercle més directe (les 4 F’s friends, fools, family, followers) ells són els primers donants i els que a més faran de prescriptors perquè si no hi ha prou donats el projecte no pot aconseguir el seu objectiu.
  • La plataforma només recapta els diners de la gent que vol donar, però no fa que la gent vulgui donar, qui aconsegueix això és l’equip promotor del projecte.
  • La interacció amb els donants és bàsica i cal respondre ràpidament (dins del mateix dia) a les preguntes dels donants si volem que es converteixin en donats i prescriptors del projecte.
  • Totes les puntes en les donacions venen directament relacionades amb les accions de difusió, per tant com més accions més recaptació.
  • Beneficis de difusió a banda dels econòmics
  • Beneficis de trobar partners o nous inversors a banda dels econòmics
  • En casos com el de recerca sobre malalties, la campanya va permetre contactes amb associacions de malalts que es poden implicar i fer de prescriptors.
  • Fer la difusió en moments d’oci (com primera hora del matí o caps de setmana) augmenta les visites i les donacions.
  • Si s’aconsegueix que en alguns dels teus tweets sigui retuitejat per alguna persona coneguda o famosa, el ritme de donacions i visites es dispara.
  • Si s’aconsegueix aparèixer en un mitjà de comunicació a través de l’interès que hem sabut generar en alguna persona coneguda o en algun familiar que hi treballa, les visites i les donacions augmenten de forma molt important.
  • En el cas de campanyes de donació pura, cal personalitzar al màxim el missatge per tal de despertar les emocions del donant. El factor emocional pot esdevenir molt important.
  • En alguns casos, com el del submarí ictineu és molt difícil trobar bones recompenses per a tots els nivells de donació.
  • Quan es determinen les recompenses és molt important que aquestes depenguin de nosaltres i no de tercers que puguin fer descontents el donant.

Qui cregui que una campanya de crowdfunding no li costarà res s’equivoca. Ja que és molt gran el temps invertit en la campanya de totes les persones que hi participen.

 

Els 8 consells del líder

Els 8 consells per ser un bon líder

Marc Montaña

Àrea Tecnològica JAVA, Indra. 

Lideratge d’equips

Liderar un equip o grup de treball és una funció en la qual a part de gestionar tasques, recursos i temps de resposta es tracta i conviu amb quelcom més important: les persones. Els integrants de l’equip seran els encarregats de remar cap a un mateix port per a aconseguir la meta final.

Us exposaré una sèrie de consells que us ajudaran a gestionar i liderar un grup de treball:

  • Recursos necessaris i temps mínim.

Un grup de treball està format per un conjunt de membres que treballen per assolir un objectiu comú. El camí que se seguirà passarà per utilitzar el mínim de recursos necessaris i el menor temps possible, sempre garantint les especificacions requerides inicialment.

  • Gestió i coordinació.

El líder o cap del grup de treball serà l’encarregat de gestionar i coordinar a tots els membres de l’equip i guiar-los en tot moment per poder arribar a la meta final proposada, sempre vetllant perquè es compleixin les fites temporals compromeses i en cas necessari, negociar-les per a que reflexin la realitat.

  • Multidisciplinari.

Les tasques que desenvoluparà el cap de grup toquen diversos vessants: la part tècnica, la part de gestió del temps, la part de negociació… entre d’altres; ara bé cal destacar la virtut del carisma i també la dimensió psicològica.

  • Carisma.

Un líder cal que tingui carisma dins del seu equip i sobretot que sigui respectat. Serà l’encarregat de “tirar del carro” en els mals moment, on caldrà que adreci la situació i de gestionar eficaçment tots els recursos. Per això ha de ser respectat per tots els membres, ja que les decisions preses han de ser executades per l’equip.

  • Saber escoltar (tenir mà esquerra)

El tacte i sobretot la vessant més psicològica (saber escoltar, comprendre, encarrilar problemes…) seran un aliat molt important a l’hora de liderar un equip. El cap de grup ha de saber escoltar totes les crítiques que li arribin, tant de dins com de fora de l’equip. Ha de tenir l’habilitat de minimitzar les que siguin destructives per a que no afectin al correcte funcionament del grup i aplicar les constructives per a progressar.

  • Mantenir la tensió justa.

Dins l’apartat psicològic, també és important que mantingui la tensió necessària dins l’equip per a que no s’acomodi. Ara bé, aquesta tensió ha de ser la justa, ja que una càrrega massa important pot fer que la corda es trenqui i l’efecte sigui tot el contrari del desitjat.

  • Cohesió

Com més unit estigui l’equip de treball millors objectius es podran assolir i sobretot amb menys recursos i menys temps. Per això és molt important que estigui d’allò més cohesionat. Un equip cohesionat es caracteritza per la confiança que hi ha entre els membres.

  • Activitats extralaborals

La cohesió i confiança són pilars bàsics que han de ser d’allò més sòlids per al desenvolupament del grup de treball. Per a poder aconseguir-los i reforçar-los es poden proposar trobades fora de l’àmbit laboral (un sopar, un partit de futbol…) o fins i tot trobades informals dins la feina (anar a prendre un cafè, anar a dinar…). En aquestes “reunions” és important no tocar temes laborals i profunditzar en les aficions o inquietuds que puguin tenir cadascú.

En resum, la feina d’un cap de grup no només es basa en arribar a l’objectiu amb el mínim de recursos possible i el màxim benefici per l’empresa; sinó que també es basa en pilars com l’empatia i el tracte amb els membres del propi equip.

ELS 3 PILARS BÀSICS PER ENTRAR AL MERCAT

“Cap pla de negoci resisteix el primer contacte amb clients” aquesta frase atribuïda a Steve Blank és molt indicativa de com és de difícil encertar la planificació d’un negoci. Moltes vegades ens enamorem d’una idea que al nostre cap és perfecta i quan la contrastem amb algú ens l’aixafa i segons com l’esmicola davant nostre. No és dolent. Fins i tot és bo que algú  ens doni la seva versió perquè segurament veurà defectes que nosaltres no havíem vist i que a partir d’aquí poden ser corregits.

  1. No actuar com un goril·la quan ets un mico. 

A la Universitat de Babson, que està considerada una de les millors escoles d’emprenedoria del món (de fet és la primera d’aquest rànquing per 18è any consecutiu) ens van explicar que dins de cada segment de mercat les empreses es poden categoritzar per un comportament de goril·la (gran quota de mercat, dilatada experiència, gran muscle financer: per exemple SONY en els walkman) i unes altres per un comportament de mico (poc coneixement del mercat, gran agilitat, nul·la o minúscula quota de mercat: per exemple Apple en telefonia l’any que va sortir l’iPhone).

És obvi que tots els emprenedors han de tenir un comportament de mico.  Els micos no poden fer un atac frontal al goril·la perquè els destrossaran, però sí poden aprofitar una distracció del goril·la i robar-li una peça de fruita, que el goril·la ni tan sols trobarà a faltar. Els micos poden ser més ràpids i més efectius que el goril·la, sempre i quan se centrin en un petit segment de mercat que el goril·la desatén.

Això és el que li va passar a FAGE, el gran fabricant de làctics als EUA que l’any 2007 tenia el 93% del iogurt grec i el 2012 només en tenia el 14%.

Que va passar en només 5 anys? Que una petita empresa anomenada Chobani, s’havia especialitzat en oferir el millor iogurt grec americà. Chobani va néixer el 2008 i en només 4 anys ja havia aconseguit el 47% de la quota de Iogurt grec als EUA.

  1. Mai repartir-se el pastis abans de cuinar-lo 

La majoria d’emprenedors sobrevaloren la seva empresa i tendeixen a no voler diluir la seva participació. Tanmateix molts d’ells no entenen que el pastís d’una empresa no és una cosa fixa sinó que tendeix a variar de volum. Per tant el més important no és el percentatge que l’emprenedor té sobre el capital, sinó la mida del total. En català hi ha frase que diu, més val ser cap de ratolí que cua de lleó. Però jo us pregunto, que preferiu? Tenir el 100% de la botiga que hi ha davant de casa o l’1% de google? Jo ho tinc clar.

Mike Moyer és un emprenedor en sèrie que ha creat una dotzena d’empreses i n’ha tancat unes quantes. Més de la meitat dels seus fracassos han estat vinculat a baralles entre els socis. El motiu principal d’aquestes cuites ha estat sempre el percentatge de participació en la propietat. Arrel d’aquestes cuites, va idear un sistema que explica en la seva web www.slicingthepie.com per valorar les aportacions dels emprenedors en funció de les hores treballades, dels diners que aporten, dels recursos, dels contactes, de la tasca comercial, etc…

  1. Sortir de “la caixa” en la que tots vivim sense adonar-nos-en.

La majoria d’emprenedors et diuen: “El mercat potencial d’aquest producte és de nosequants milers de persones”. Però no saben que el seu mercat encara no existeix, que la innovació i la maduració d’un mercat són dues variables oposades i creuen que el dia que plantin la seva web a internet, els consumidors es barallaran per comprar el seu producte/servei.

Qualsevol persona és capça de crear quelcom innovador que triomfi arrel del món. La part difícil és que no ho sabrem fins que algú, un sol client, o un sol usuari sigui capaç d’adquirir allò que els estem oferint. Per això cal fer proves de concepte, cal fer testos, cal fer prototips, i vendre’ls o como a mínim buscar persones que ens diguin que els utilitzaran i ens deixin les seves dades perquè els avisem.

Fa uns mesos, uns emprenedors que volien muntar un bar per als amants dels jocs d’ordinador i per internet, van fer una pàgina web i un vídeo en què explicaven quin era el servei que volien oferir. En pocs menys de 15 dies van aconseguir més de 600 seguidors entre twitter i facebook de forma viral sense publicitat de pagament. A partir d’aquí ja van veure que almenys teòricament, hi ha una possible demanda i que dels teòrics 4,5 milions d’habitants de la conurbació de Barcelona, almenys mig miler podrien estar interessats. Això és un possible mercat. La restà són elucubracions sense cap fonament.

Tant de bo molts emprenedors tinguin en compte aquests consells i no els passi com Iridium, un dels 10 majors fracassos del segle passat.