Coworking_Space_in_Berlin

Què ens aporta un espai de Coworking?

Què ens aporta un espai de Coworking?

Cada cop són més les persones que reconeixen que el Coworking o Cotreball aporta més beneficis als emprenedors. A mesura que passa el temps, més persones coneixen la forma de treballar que hi ha en aquests espais i s’hi suma per aprofitar-se’n.

A continuació anem a enumerar alguns dels beneficis que pots trobar en qualsevol dels espais de Coworking:

Un espai de Coworking suposa una font de motivació. És difícil crear una rutina de treball des de casa. Tenir un lloc físic al qual anar dia a dia i trobar-te amb companys que treballen com tu, ajuda a desenvolupar una rutina més agradable i fàcil de portar.

Noves i idees, fresques i innovadores. Parlar amb la gent, veure que n’opinen, interaccionar amb altres coworkers. És fàcil intercanviar coneixements en un espai així, hi ha gran quantitat de professionals de diferents camps! Segur que algú pot ajudar-te!!

Indubtablement si interaccionem amb els altres… comencem a crear una xarxa de contactes. Networking pur! El flux de professionals que passen dia a dia per allà és una oportunitat d’or per augmentar la teva cartera de contactes, tant professionals com personals.

Tu t’organitzes el teu propi horari…. l’avantatge de ser el teu propi cap és que ningú t’ha de dir a quina hora posar-te a treballar! La gran majoria d’espais obren 24h i 7 dies a la setmana! Flexibilitat horària!

Coworking

 

Tranquil·litat.. moltes menys distraccions que a casa!

Econòmicament també té certs avantatges… qui diu que no puguem trobar sinergies amb alguns coworkers que ens estalviïn la contractació d’algun servei!! Per ja no parlar del lloguer de l’oficina!!

Formació i aprenentatge. És clau seguir aprenent, seguir formant-se i adquirint nous coneixements. La majoria de coworkings organitzen cursos, formacions, xerrades o esdeveniments que poden ser molt interessants.

Treball en equip i cooperació. Ho tornem a repetir… però és que és fonamental ser part de la comunitat!

Ja ho saps! Cada dia són més els espais de Coworking disponibles, el que suposa, que cada cop podràs trobar quelcom que s’adeqüi més a les teves necessitats!

vídeo yuzz UB

“Un minut amb… Yuzz UB”

El Programa Yuzz llença el primer repte pels centres.

 

Els nostres emprenedors per concursar en aquest primer repte havien de realitzar un vídeo amb una única condició: 1 minut de duració. Amb aquest handicap, s’havia de construir una història que expliqués que significa per ells ser un “yuzzer” i forma part d’un programa com aquest.

El concurs va començar el passat 12 de febrer i finalitzarà el 26 del mateix mes. Aquell que aconsegueixi més “Likes” i visionats s’emportarà el primer premi del concurs.

Aquí podeu veure el resultat:

commune_1_euro_depuis_2007

Empreses a 1€

Sembla que en els últims anys els nostres polítics s’han despertat i han començat a inundar-nos amb iniciatives per fomentar l’emprenedoria. Totes les mesures proposades, per mi estan bé, però la majoria d’elles, malauradament, arriben tard, com el nou sistema de meritació d’IVA, i totes elles són xicotets detalls que tampoc crec que solucionen la vida a ningú.

Una de les propostes que més m’ha sobtat és la de la possibilitat de constituir empreses amb 1 € de capital social, tot i que, després, en mirar la lletra menuda de la proposta, s’especifica que no és que siguin empreses amb 1 €, sinó que donaran entre 6 i 12 mesos des del dia de la constitució per a què l’emprenedor reuneixi els 2.999 € restants per tenir els 3.000 € mínims per constituir una S.L -més o menys com ara passa amb les S.A. i els seus 60.000 € mínims-. De nou, una mesura que s’agraeix, però que tampoc solucionarà la vida a ningú.

La veritat, si els nostres legisladors volen ser innovadors, no sé per què no analitzen fórmules que tenen altres països i que funcionen molt bé. Per exemple, als USA es poden constituir L.L.C.’s -que seria l’equivalent a les nostres S.L.- amb $0 de capital social. Si algú vol constituir una empresa sense capital social és el seu problema, ¿per què el legislador ha de forçar a què tingui 3.000 € o qualsevol altra quantitat arbitrària de capital social mínim inicial? De fet, als USA van una mica més enllà i si vols constituir una L.L.C., abonant un recàrrec sobre la taxa de la constitució, pots tenir l’empresa constituïda en, literalment, dues hores. Si no s’abona el recàrrec, l’empresa queda constituïda en 48 hores.

¿Per què no proven els nostres polítics en implantar iniciatives com aquesta?

LG-iluminacion

Las claves del éxito: Innovación y Eficiencia

Las claves del éxito para los emprendedores: innovación y eficiencia

Ángel Pes 

Director de CaixaBank de Responsabilitat Corporativa i Reputació

La incertidumbre y la información imperfecta permean toda la economía. De ambas características brota la función del empresario como agente innovador, expli­cada por Schumpeter, que subrayó esta cualidad del emprende­dor cuando lo definía como aquel que modifica el equilibrio de un mercado introduciendo productos nuevos, o bien sistemas de producción diferentes y abriendo mercados hasta entonces inexistentes o reorganizándolos.

El emprendedor contribuye al desarrollo económico de la sociedad trans­formando el conocimiento en productos y servicios nuevos, una tarea clave, ya que suele ocurrir que los productores del conocimiento no se dan cuenta de las oportu­nidades de negocio que lleva consigo. Por ejemplo, la empresa IBM, líder en la fabricación de grandes ordenadores, desarrolló el ordenador personal sin advertir la extraordinaria demanda potencial que había para el nuevo producto; y la entonces pe­queña empresa Microsoft supo aprovechar la oportunidad para desarrollar los programas informáticos necesarios para los or­denadores personales, que la han convertido en líder mundial en este mercado.

Por otra parte, la capacidad de las empresas para mejorar la eficiencia surge de tres fuentes:

  1. De la gestión de múltiples transacciones simultáneamente, con un conjunto dado de activos. (Compras a varios proveedores, ventas a numerosos clien­tes, producción de diversos productos y servicios).
  2. Un horizonte temporal a medio y largo plazo. La longe­vidad de la empresa no depende de la biología y por ello puede invertir en proyectos cuyo rendimiento se genera a medio o largo plazo.
  1. Especialización. Cada empresa realiza determinadas tran­sacciones, propias de su actividad. La especiali­zación y la división del trabajo ya fueron destacadas por Adam Smith como impulsoras de la productividad.

El beneficio, que para las empresas es como el aire para los huma­nos: indispensable para sobrevivir, es el resultado de la eficiencia y la innovación. En este sentido, Peter Drucker afirmaba: «Los beneficios no son la explicación ni la causa o la justi­ficación de la conducta empresarial y de las decisiones de negocios; más bien son la prueba de su validez».

Fragmento del libro “Tréboles de cuatro hojas”. Angel Pes. Editorial LID, febrero 2015

10

De rendibilitat a productivitat, més eficàcia

Alexandre Blasi 

Secretari del Consell Assessor del BIE 

La definició de productivitat d’un país basada en conceptes econòmics a partir del PIB és fàcil d’entendre malgrat que hi ha altres maneres de mesurar-la. En l’entorn industrial hi ha una altra mesura que em sembla més decisiva i comprensible, que és el cost de producció unitari. Es refereix al que costa produir un bé o servei incloent tots els costos des de l’estructura fins al seu lliurament al client. Una altra mesura valida en les empreses de serveis, en el meu cas les mútues laborals, pot ser la ràtio entre euro gastat per euro ingressat. En igualtat de qualitat del producte o servei és fàcil decidir qui ha de executar-lo triant el cost mes baix.

Faig referència a l’interessant article del mateix títol del professor Antón Costas publicat a La Vanguardia del 29 de juliol passat. Estic d’acord amb el que s’exposa en ell i el meu desig és fer alguna aportació complementària. En l’article ens diu com la productivitat és una política empresarial de llarg termini i que el canvi de l’enfocament de la rendibilitat a la productivitat canvia la vida de l’empresa o de l’organització.

L’entorn competitiu no és fàcil de comentar i s’ha prestat a crítiques ferotges. Però la competitivitat forma part de les nostres vides ens agradi o no. Forma part dels nostres jocs d’infància, forma part de quan busquem parella amb la qual conviure la nostra vida, forma part en els esports, en la música, …., en les oposicions a professor o funcionari, en les decisions d’anar a un hospital o un altre o de contractar un servei, o en matricular nos en una universitat o una altra, i naturalment en les decisions de compra personals o professionals. Per a productes considerats de consum general, comodity, un cop percebuda la qualitat buscada o desitjada la decisió de compra es basa principalment en el preu. Naturalment hi ha altres factors que tenen un pes en la decisió, alguns d’ells emocionals, però la seva importància tendeix a ser menor. Per això és important que sapiguem traslladar el concepte de productivitat a l’entorn de les organitzacions siguin aquestes les que siguin públiques o privades amb o sense ànim de lucre.

En aquestes condicions la productivitat passa a ser un factor fonamental ja que si la decisió del client està basada en el preu el cost de producció unitari ha de ser el més baix possible assegurant la qualitat. Es pot argumentar que el cost salarial és la part més important però això no és necessàriament cert o una veritat absoluta. L’important és l’eficàcia amb la qual gestionem els recursos econòmics, organitzatius, tecnològics, …, per a produir i transportar un producte o servei. Així és factible que fabriques amb costos laborals baixos siguin menys eficaços, menys productives o sigui no competitives, que altres amb costos salarials alts i en aquest cas la diferenciació estava en l’experiència i coneixements dels empleats

Eficàcia entesa com la capacitat de gestionar un resultat òptim a partir d’uns recursos que sempre són limitats. Eficàcia és una disciplina, és una educació en el sentit de la millora contínua, ….

No és l’empresa o l’empresari el que fixa el preu de venda a la majoria dels casos. És el mercat, els competidors o el que el client està disposat a pagar, que el fixa i les organitzacions s’han d’adaptar. Es pot i s’ha de ser innovador però l’important al final és vendre guanyant un percentatge més o menys alt o cobrint costos en el cas de les entitats sense ànim de lucre. Comptar amb subvencions està bé però el que les dóna ha de poder pagar-les a partir d’uns ingressos que forçosament ha de tenir

¿Productivitat és explotar al treballador o empleat? Jo crec que no, però per exemple l’absentisme impacta en la productivitat i hem de prendre mesures per contrarestar aquesta situació. La flexibilitat laboral és explotar el treballador? Continuar pagant salaris quan no hi ha comandes impacta en la productivitat? ¿L’edat del treballador s’ha de considerar? ¿L’edat del treballador afecta la productivitat? … Aquestes preguntes es presten a molta demagògia però hem de ser capaços de plantejar-respostes adequades a la situació. Hi ha empreses que han estat capaços de crear entorns de treball aptes a persones d’edats superiors als 50 anys perquè han comprovat que el seu absentisme és menor i / o la qualitat del seu treball és superior. Altres han creat l’entorn per l’ocupació femenina o per a les persones de més edat mecanitzant els processos més durs físicament o creant llocs de treball de mitja jornada. Tenim exemples d’acords flexibles entre empreses i treballadors que permeten adaptar els horaris de treball a les necessitats de producció per a omplir unes comandes. La flexibilitat i la capacitat d’adaptació s’han de donar per tot arreu a més a més de la innovació

Les mesures que s’adoptin han impacte econòmic sens dubte i ha de ser considerat sempre ja que afecten els costos i a la rendibilitat. Aquí podem parlar de rendibilitat ja que sense rendibilitat no té sentit parlar d’empresa privada o pública. Evito explícitament entrar en el debat del dèficit “necessari” dels serveis bàsics. Però si considerar que sigui l’organització que sigui com a mínim els ingressos d’igualar les despeses almenys a nivell consolidat. El cost versus aportació en positiu o negatiu ha de ser considerat. Un dirigent sindical, encara en actiu, un dia em va dir que al final l’important és com distribuirem els beneficis tant econòmics com en avantatges socials i estic d’acord en això. En la banda negativa les pèrdues acumulades per un llarg període ja sabem on condueixen. Això és vàlid per a totes les organitzacions tant amb ànim de lucre com sense ànim de lucre, públiques o privades …

A la pràctica personal ¿què vol dir productivitat? … És com eficaçment utilitzem el nostre temps. El temps que estem a casa, el temps que estem en el nostre lloc de treball, …., El que no exclou que també puguem perdre el temps que pot ser una de les nostres aficions favorites. Hi ha persones que confonen estar moltes hores a l’oficina amb productivitat i això és un error perquè depèn de com gestionen aquest temps.

En termes de les organitzacions i de les persones que estem en elles crec que hem de plantejar nos molt seriosament el tema de la productivitat, com utilitzem eficaçment els recursos que tenim al nostre voltant, com utilitzem el temps i els diners que tenim o rebem.

Si quan anem a comprar un servei o un producte ho fem amb el criteri del millor preu per a la qualitat esperada, siguem capaços com a empresaris o directius d’organitzacions de traslladar aquest concepte d’eficàcia productiva a la nostra organització. Promovem l’òptima utilització dels recursos, persones, econòmics i materials pensant en la productivitat. Això és vàlid per a tot tipus d’organització pública, com un hospital o una universitat o un ajuntament, com per a una fàbrica. Si en termes personals pensem en l’eficàcia del nostre temps i els nostres recursos també hauríem de ser capaços de traslladar-lo a les organitzacions en què participem.

 Alexandre Blasi

shutterstock_131602325

Model productiu i la capacitat emprenedora

EL CANVI DE MODEL PRODUCTIU I LA CAPACITAT D’EMPRENEDORIA

Molta gent, persones, organitzacions de tota mena, culturals, socials i professionals creuen avui que per sortir d’aquesta situació de crisi, es necessita un canvi de model productiu. Malgrat el que asseguren diversos responsables polítics sobre tot de l’Administració de l’Estat, no només no hem sortit de la crisi, encara no hem tocat fons. Aquestes crisi  no només és econòmica, es una crisi sistèmica que travessa tots els àmbits de la vida, la política i les relacions socials i culturals. Afecta per tant a tots els àmbits, especialment en els creatius i amb tot allò que té a veure amb la capacitat de desenvolupar alternatives rigoroses.

Alguns han vist en aquesta crisi una oportunitat per millorar la seva situació en relació a la resta de la societat. Hem vist créixer el capital fictici front la economia productiva i a més hem vist disminuïts els programes d’investigació en universitats publiques, a més de que tot l’ensenyament públic ha patit un atac sense precedents per part de les autoritats ministerials del Govern de España.

Aquest canvi necessari ha de repercutir obligatòriament en les formes de produir, en un canvi de relacions entre les Universitats i el teixit productiu. I és aquí on les propostes d’auto-ocupació que es desenvolupen, bàsicament com una resposta a la impossibilitat de tenir una ocupació assalariada, haurien de trobar aixopluc.

Efectivament, les propostes d’auto-ocupació col·lectiva, en forma de societats laborals o en cooperatives de treball associat, han resistit millor la crisi i han generat més treball fix que les empreses convencionals. Avui en dia, moltes idees que tenen persones joves no veuen la llum per manca de suports, tan financers com obstacles de tot tipus que es troben.

Per exemple, tot el que fa referencia a desenvolupament d’energies alternatives esta topant amb tota mena d’obstacles des del Ministeri de Industria, tot allò que té a veure amb atenció a les persones es troba amb la manca de desenvolupament de la Llei de Dependència. Fixeu-vos que s’ha parlat de dos sectors ben diferents, que en canvi fa una anys estaven considerat ambdós com jaciments de noves ocupacions.

Un suport per part de les Universitats i dels agents implicats en el canvi de model productiu seria cabdal, alhora de desenvolupar les capacitats de molts joves universitaris, que trobarien una esperança en el futur que ara difícilment tenen. Hem de ser capaços de aconseguir que les capacitats de generar activitat productiva o de serveis d’un munt de joves no es vegi frustrada. I això passa per implicar a tots els poders polítics, a totes les administracions i al conjunt de sectors implicats. No podem cometre els mateixos errors que ens han portat a aquesta situació.

JORDI RIBÓ I FLOS.

eXCLAMACION2

Dejemos de decir lo que se debe hacer, ¡HAGAMOS!

Parte 2 del artículo “Emprender: una reflexión y una propuesta”

Alexandre Blasi

Dr. Ingeniero Industrial

Una propuesta

En mi vida profesional he participado en distintos centros de I+D tanto públicos como privados en distintas posiciones de investigador a director del centro. Las experiencias son varias aunque siempre en el campo de la aplicación industrial y ninguna en el de la investigación básica. En algún momento he tenido que sobrevivir con un directivo que decía en tono devaluador que los de I+D éramos los de “investigación y venga rollo”. La última experiencia en el campo de la investigación terminó por los pocos recursos disponibles (especialmente económicos) y por la  oposición frontal de las áreas operativas y financiera.  Creo que entiendo las dificultades a las que se enfrentan los hombres y mujeres de I+D, pero por haber ocupado posiciones de dirección general también veo la necesidad de que los centros de I+D aporten valor, y que se aprovechen los recursos que se les asignan. La aportación de valor medible  en forma de creación de puestos de trabajo y de organizaciones que aseguren el retorno de la inversión a la sociedad a corto, medio y largo plazo.

Me es difícil entender que las inversiones que hacemos en nuestro país no den mayor resultado en la creación de empresas. No discuto la necesidad de la investigación básica. Me preocupa que muy poca de esta investigación no llegue al mercado y que en muy pocos casos presente el retorno de la inversión. Da la impresión de que estamos trabajando por impulsos sin coordinación ni planificación, del trabajo, de las inversiones, y en particular no lo hacemos en áreas prioritarias y concretas con visión de corto, medio y largo plazo. Es particularmente grave en el ámbito industrial, que es el que llega a la mayoría de los ámbitos sociales, crea sinergias de investigación, apoya la creación de pequeñas empresas y el desarrollo de medianas, contrata servicios, tiene el mayor alcance local en su ámbito de instalación,…, e impulsa el emprendimiento.

¿Qué hace el poco capital público? ¿Qué hace el capital privado? ¿Por qué los hijos de inmigrantes son más emprendedores que los del país? ¿Por qué las universidades viven alejadas de la sociedad que les paga con sus impuestos? ¿Por qué el sistema educativo siempre habla mal de las empresas? ¿Por qué los representantes de los alumnos de algunos Consejos Sociales de las universidades siempre votan en contra de todo lo que huele a empresa? ¿Por qué los rectores de universidad temen ser acusados de comercializar su universidad? ¿Por qué es tan difícil establecer el dialogo constructivo y que aporte valor entre personas del mundo universitario y el mundo de la empresa? Y hay muchas más preguntas que están sin una respuesta comprensible que relacione el gasto realizado con los resultados obtenidos en bien de la sociedad.

Uno de los deportes favoritos es decir a los demás lo que tienen que hacer. No voy a hacerlo. Creo que los veteranos junto con los que todavía no lo son tenemos mucho que aportar codo a codo con los más jóvenes. He propuesto en distintos foros, con poco éxito de momento, que nos reunamos algunos empresarios y profesionales de un determinado sector industrial, que analicemos las empresas que están en dificultades dentro del ámbito económico de los bancos y de la Administración, en un entorno industrial y propongamos y ejecutemos un plan de trabajo. Este plan debe contar con la presencia, pero no la intervención directa de la Administración, los sindicatos, con la alineación y contribución de la universidad en este esfuerzo. Voy a continuar insistiendo en este sentido con el deseo de participar activamente y no como espectador.

Las administraciones públicas y los bancos dicen conocer las empresas públicas y privadas con dificultades. Estas dificultades de futuro se deben a equipos directivos acomodados, o también a temas de sucesión familiar, o dificultades financieras,…, pero están en sectores con futuro, o la integración de algunas de ellas permitiría llegar a superar el volumen crítico y hacerlas rentables si se las dota de gestores eficaces. Existen ejemplos próximos que acreditan que esta propuesta puede funcionar. Conozco empresarios y profesionales con carácter y empuje que pueden hacerlo, yo me considero uno de ellos.  Saber que empresas tienen oportunidades razonables  de supervivencia es una cuestión de análisis y de trabajo pero es objetivable y debe permitir su selección con una cierta facilidad. Definir en qué sector hacerlo tampoco debería ser excesivamente difícil. Intentarlo es mejor que dejarlas caer y en caso de éxito mucho más económico.

Muchos de nosotros estaríamos mejor en casa sin meternos en líos. Pero honestamente como podemos quejarnos de que los demás no hacen nada y nosotros hacemos lo mismo y no aportamos valor. Parecemos los mirones de las obras publicas que se pasan el día mirando y opinando lo que sucede en la obra. Estoy convencido que una acción de este tipo va a dar muchos quebraderos de cabeza a los que se involucren pero también de que hay personas que lo entenderán, que participarán,….., y entre ellos algunos empresarios y profesionales con experiencia en estas lides.

En resumen tenemos personas, empresarios, profesionales, de la investigación y desarrollo en universidades, recursos económicos (¿limitados?) públicos y privados, tenemos empresas competitivas pero pequeñas o medianas,…, tenemos muchas opciones pero atomizadas en múltiples direcciones por lo que tenemos una muy baja eficacia de resultados. Dedicando una parte limitada de los recursos disponibles propongo que desde la iniciativa privada se proponga un plan de trabajo eficiente y eficaz que defina un sector de actividad prioritariamente industrial, que integre empresas con potencial de futuro y sume el esfuerzo universitario en aquel sector, con una supervisión indirecta y la colaboración de la Administración y los agentes sociales. La Administración aunque lo quiera hacer no lo va a hacer pero seguro que lo va apoyar si siente que el grupo que lo propone es confiable y tiene credibilidad.

Dejemos de hablar de emprendeduría y de innovación como conceptos teóricos, como cosa de otros, y hagamos que sean una realidad. Otros lo han hecho, ¿nosotros porque no?

Junio de 2015

401134_robot_belyj_ni_1920x1200_www.GdeFon.ru_

El Turc

El Turc era un autòmat de finals del Segle XVIII que consistia en una màquina que jugava als escacs. Ho feia tan bé i es va fer tan famosa que va arribar a jugar contra el mateix Napoleó (i el va guanyar!!).

Però en realitat El Turc és un perfecte exemple de prototip dels moderns robots, que aleshores eren tecnològicament impossibles de construir.

L’exemple de El Turc és aplicable a qualsevol projecte d’emprenedoria. Quan els enginyers de Samsung van voler saber si els phablets serien utilitzats (o no) van agafar uns trossos de fusta de diverses mides (totes més grans que un aparell normal), li van enganxar una foto ampliada d’una pantalla de telèfon mòbil i els van donar a diversos amics i empleats. Al cap d’una setmana els van preguntar si el gran volum de l’aparell els havia fet deixar el telèfon a casa. En un 30% dels casos, sí, era massa gran. Però en un 70% no. Per tant, van dir els enginyers, podem mirar de fabricar telèfons més grans que estiguin a cavall d’un telèfon i d’una tauleta: Així va néixer el primer phablet. Amb un prototip de fusta. Algú recorda el Galaxy Note 1? Era enorme oi? PC World Australia va dir aleshores (2011) que “Mai seria un telèfon de veritat perquè era massa gran…” …. Avui l’iPhone 6 plus és encara més gran que aquell!!!

ElTurco

Si volem fabricar una app o una web no cal tenir tot el backend automatitzat, només cal tenir un prototip que tingui l’aparença d’estar automatitzat i que generi aquesta percepció a l’usuari. Quan algú faci clic en una icona, el que farem és manualment tot el procés que faria la màquina, així podem testejar la usabilitat, la forma d’interaccionar de l’usuari i també els problemes que haurem de resoldre en el backend.

En el cas de voler crear un nou servei que encara no té mercat, podem fer un vídeo a internet que expliqui el que fem i demanar als interessats que s’inscriguin en una llista d’accés de preferent. Això és el que va fer Dropbox abans de picar una sola línia de codi l’any 2007 amb aquest vídeo:

Espero que la pastilla d’avui us serveixi per anar molt més ràpid a buscar clients i veure la seva resposta.

Jordi Garcia i Serra
Coordinador Executiu del BIE, Emprenedor i fundador del que avui és Vueling